La Desnuclearització d’Ucraïna dins l’Espai ex-Soviètic

La Desnuclearització d’Ucraïna dins l’Espai ex-Soviètic

Ucraïna posseeix tecnologia nuclear per fins no militars, de fet, basa la majoria de la seva producció d’electricitat en les centrals nuclears, uns 15 reactors generen gairebé la meitat de l’electricitat produïda pel país (World Nuclear Association, 2019). Aquesta tendència sembla no voler invertir-se i fins i tot s’exporta bastanta energia nuclear a Europa occidental amb gran part de recursos naturals de Rússia. Tot i això, últimament Ucraïna busca més autonomia respecte Rússia enfortint l’energia nuclear -per no dependre d’importacions russes com el carbó o el gas- i amb acords energètics amb la UE.

A dia d’avui l’Estat no posseeix armes nuclears de cap tipus. Durant l’època de la República Socialista Soviètica d’Ucraïna sí que hi havia armes nuclears diverses propietat de la Unió Soviètica, però es va desmantellar l’arsenal nuclear el 1996 com a resultat de l’anomenat Memoràndum de Budapest (Budjeryn, 2018a), del qual se’n parlarà amb més profunditat més endavant.

El 16 de novembre de 1994 el parlament ucraïnès va ratificar el Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears (NPT) amb estatus d’estat no nuclear, que a la pràctica va implicar el desmantellament de tot l’arsenal nuclear soviètic del país, que era a l’època el tercer amb més caps nuclears del món (Fernández, 1994). En canvi, Ucraïna no ha signat ni ratificat el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (Nuclear Threat Initiative, 2019).

Aquí s’intentarà explicar les raons que van portar a desmantellar l’arsenal nuclear ucraïnès segons els tres models de Scott D. Sagan. En primer lloc, per entendre les raons del model de seguretat sobre la decisió de desmantellar el gran arsenal nuclear del que disposava el país eslau cal anar al citat Memoràndum de Budapest en el marc de la CSCE el 1994. Aquest era un tractat internacional acordat per Rússia, Regne Unit, Estats Units i Ucraïna en el que a canvi de l’accés d’aquest últim al Tractat de No Proliferació les altres parts -potències nuclears-, es comprometien a respondre a qualsevol atac nuclear i a respectar la sobirania i integritat territorial d’Ucraïna (United Nations Treaty Collection, 1994, 3-5). Si apliquem la teoria dels models de Sagan, concretament el model de seguretat, la raó principal pel desmantellament seria aquest Memoràndum, que va assegurar als dirigents ucraïnesos de l’època la garantia de les grans potències nuclears mundials.

Tot i això, és notori que aquesta garantia no va ser complerta per Rússia, que el 2014 va ocupar i annexionar-se la península de Crimea i ha intervingut al conflicte de l’Est d’Ucraïna a les regions de Donetsk i Lugansk sense respectar evidentment el dret internacional i explícitament el Memoràndum de Budapest, al no respectar les fronteres existents. És a dir, l’acord expressat al Memoràndum no va ser creïble en termes dissuasius entre les grans potències, ja que Rússia va intervenir directament a l’ex-república soviètica sense cap represàlia substancial de les altres parts, Estats Units i Regne Unit. Mentre que la potència russa va qüestionar i ha qüestionat internament la credibilitat en l’acord de 1994, els dirigents ucraïnesos, segons el mateix Sagan, degut als antics lligams estrets amb Moscou (...) no percebien a Rússia com a una amenaça important a la seva seguretat i sobirania (Sagan, 1996, 61), malgrat que amb una òptica històrica, Rússia tingui una cultura estratègica expansionista que tendeix a tenir grans zones d’influència més enllà de les seves fronteres com a “estats coixí”, però els estadistes ucraïnesos no van tenir aquesta mentalitat - o no va pesar tant - i per això no van mantenir les armes nuclears com a element dissuasiu respecte el país veí.

D’altra banda, també és cert que després de la independència d’Ucraïna, l’Estat no tenia prou recursos ni tecnologia militar suficient com per mantenir i tenir preparades les armes nuclears, cosa que operativament feia difícil conservar-les i de cara a la dissuasió, que és el principal poder de l’armament nuclear, aquesta infectivitat faria difícilment creïble la capacitat de represàlies de l’ex-república soviètica envers les altres potències regionals (Fernández, 1994).

En segon lloc, des d’una perspectiva del model de Sagan de política interior, una altra causa que podria haver col·laborat a prendre la decisió del desmantellament és l’accident nuclear de Txernòbil (Budjeryn, 2018b), que hauria aportat un ambient de desconfiança de la societat ucraïnesa envers aquest tipus d’armament – tot i seguir produint energia nuclear. Aquesta intenció la veiem plasmada ja en la Declaració de Sobirania d’Ucraïna de 1990, on el país s’adhereix a tres principis no-nuclears: no acceptar, produir, o comprar armes nuclears (Verkhovna Rada of Ukraine, 1990); així mateix la Rada -el parlament- ho confirma específicament a la Declaració sobre l’Estatus No-Nuclear d’Ucraïna assegurant la futura incorporació al NPT i afirmant la temporalitat de la presència de les armes nuclears a territori de l’estat independitzat (Verkhovna Rada of Ukraine, 1991, Art. 1 i 7).

Tot i aquestes declaracions dels legisladors, al Govern hi havia també partidaris de seguir amb la nuclearització, sobretot dins l’establishment de defensa, com un antic home fort de l’Exèrcit i diputat a la data, que advocava per mantenir els Míssils Balístics Intercontinentals (ICBMs) i desmantellar altres tipus d’armes nuclears, per mantenir la seguretat nacional en cooperació amb Rússia (Budjeryn, 2018b). Però aquesta visió era més aviat minoritària entre els estadistes del moment, com seria el Ministre d’Afers Exteriors, que creia que l’establiment d’infraestructures militars nuclears seria un llast considerable per la deplorable economia ucraïnesa (Budjeryn, 2018b); i també el mateix primer president d’Ucraïna era bastant pro-occidental (Kimmage, 2017) i per guanyar-se  les simpaties i el reconeixement de la comunitat internacional pro-democràtica -a un país corromput dirigit per antigues elits comunistes i nous oligarques- hauria calgut mostrar una imatge neutral internacionalment desnuclearitzant-se.

En tercer lloc, adoptant el model normatiu de S. Sagan, hi ha varis elements d’escala internacional que haurien portat a la decisió de la desnuclearització -d’armament exclusivament- de la Ucraïna recentment escindida, o al menys haurien portat a un ambient procliu a prendre aquesta decisió. Per començar, ens hem de situar en un context internacional on el NPT estava molt estès i les altres dues repúbliques ex-soviètiques nuclearitzades – Bielorússia i Kazakhstan – havien accedit al Tractat; a més, amb la caiguda del bloc soviètic hi havia un cert consens per mantenir l’estabilitat a la regió. D’altra banda, el Ministre d’Exteriors mencionat anteriorment va assegurar a un informe que no signar el Tractat de No Proliferació podria portar una reacció internacional no favorable a la recent nascuda nació independent (Budjeryn, 2018b). Després de la dissolució de la Unió Soviètica, tant Ucraïna com Kazakhstan i Bielorússia, que tenien armament nuclear, es dirimien entre declarar-se hereus nuclears de la Unió Soviètica de l’armament en el seu territori o desmantellar-lo. Ucraïna finalment va optar per entregar-lo gradualment a Rússia, perquè no era possible ser posseïdor d’armes nuclears amb ser un membre “no-nuclear” del NPT, i si l’Estat ucraïnès hagués decidit prendre control d’aquest armament i vetar a Rússia el seu transport, hagués hagut de marxar del NPT, amb les conseqüències diplomàtiques que podria haver comportat. Davant d’això, podríem concloure que els governants continuaren amb la desnuclearització per donar una imatge a la societat internacional de no-bel·ligerància d’Ucraïna, una república nascuda amb quasi 2.000 caps nuclears (Luer, 2017). Així mateix, els Estats Units veien Ucraïna com un possible futur aliat o almenys no aliat amb Rússia, i els governs dels països occidentals ponderaven la possibilitat d’una hipotètica incorporació a l’OTAN i/o a la UE, o simplement una aproximació  a Occident en el marc de l’històric balanceig del país entre l’Est i l’Oest (Kimmage, 2017); això segurament va fer una pressió al conjunt de nuclis de poder d’Ucraïna per inclinar-se cap a la desnuclearització i així guanyar-se el favor de les potències econòmiques occidentals.

En definitiva, seguint només un sol model no es pot determinar la causa absoluta del desmantellament nuclear, però principalment es pot encaixar millor en el model normatiu, on els parlamentaris, la societat internacional i les potències mundials i regionals volien estabilitat i una zona menys amenaçada per la guerra nuclear, enmig de la pressió del NPT i dels antecedents dels països ex-soviètics a la regió; fets tots que van portar a Ucraïna a desmantellar el tercer arsenal nuclear més gran del món.

Bibliografia

World Nuclear Association (2019). Nuclear Power in Ukraine. Recuperat de http://www.world-nuclear.org/information-library/country-profiles/countries-t-z/ukraine.aspx

Fernández, R. (1994). El Parlamento de Ucrania ratifica el Tratado de No Proliferación nuclear por aplastante mayoría. Recuperat de https://elpais.com/diario/1994/11/17/internacional/785026802_850215.html

Nuclear Threat Initiative (2019). Nuclear Disarmament Ukraine. Recuperat de https://www.nti.org/analysis/articles/ukraine-nuclear-disarmament/

Budjeryn, M. (2018a). Security for Disarmament: Negotiating Ukraine’s Budapest Memorandum. Recuperat de https://www.wilsoncenter.org/blog-post/security-for-disarmament-negotiating-ukraines-budapest-memorandum

Memorandum on Security Assurances in Connection with Ukraine’s Accession to the Treaty on the Non-Proliferation of Nuclear Weapons, United Nations Treaty Collection, Núm. 52241 (1994). Recuperat de https://treaties.un.org/Pages/showDetails.aspx?objid=0800000280401fbb&clang=_en

Sagan, S. (1996). Why do States Build Nuclear Weapons? Thre Models in Search of a Bomb. International Security, Vol. 21, Núm. 3, pàg. 54-86. Recuperat de el 05 d’abril de 2019, de https://www.jstor.org/stable/2539273

Budjeryn, M. (2018b). Ukraine and the Treaty on the Non-Proliferation of Nuclear Weapons. Recuperat de https://www.wilsoncenter.org/blog-post/ukraine-and-the-treaty-the-non-proliferation-nuclear-weapons

Declaration of State Sovereignty of Ukraine, Verkhovna Rada of Ukraine, Núm. 55-XII, Secció IX (1990). Recuperat de http://static.rada.gov.ua/site/postanova_eng/Declaration_of_State_Sovereignty_of_Ukraine_rev1.htm

Statement on the Non-Nuclear Status of Ukraine, Verkhovna Rada of Ukraine, Núm. 1697-XII (1991). Recuperat de https://zakon2.rada.gov.ua/laws/show/1697-12

Luer, A. (2017). Ukraine, Nuclear Weapons, and Security Assurances At a Glance. Recuperat de https://www.armscontrol.org/factsheets/Ukraine-Nuclear-Weapons

Kimmage, M. (2017). How Ukraine Got Caught Between East and West. Recuperat de https://newrepublic.com/article/145685/ukraine-got-caught-east-west