Informe sobre la presència d’una nau alienígena a El Cairo, Egipte.

Informe del Ministeri d’Exteriors de la República de Kenya sobre: La presència d’una nau alienígena sobre El Cairo, Egipte.
13 maig 2019

En aquest informe s'adoptarà com a model teòric el paradigma transnacionalista, un enfocament que posa en valor institucions i elements més enllà de l'estat, com organitzacions intergovernamentals, ONG, moviments socials i tots aquells grups que influenciïn la política mundial o de govern d'un país. El transnacionalisme creu en la capacitat d'acció de les institucions multilaterals i en la cooperació com a modus operandi dels governs i la societat civil (Canestaro, 2007).
Davant la nova i sobtada situació en la que es troba el món: l'aparició d'una nau alienígena tecnològicament avançada sobre El Cairo, els estats del món hem de trobar una resposta conjunta adequada a les circumstàncies.
Tenim molt poca informació sobre aquesta nau, per tant cal prendre decisions mesurades i a escala internacional, en plena cooperació amb la societat internacional. Com no coneixem les seves intencions, el primer que cal evitar és induir a un possible atac o actitud agressiva per part de la nau, per tant, és imprescindible que tots els estats estiguin d'acord amb el procediment a seguir i que cap estat del món, sobretot les potències militars, prenguin decisions unilaterals sense consultar-les amb els altres països a través dels mecanismes multilaterals de les Nacions Unides, com per exemple el Consell de Seguretat, perquè des del punt de vista sociopolític, el més probable és que la civilització extraterrestre no pugui concebre el concepte d'estat-nació com el comprenem nosaltres avui en dia i segurament la seva resposta seria d’abast mundial. Posem per cas que el govern d’Egipte o de Turquia es veu amenaçat per aquesta nau i pren la decisió de llançar-hi un atac armat o si més no de mobilitzar l'exèrcit i les armes defensives; o pitjor inclús, que un estat nuclear pren la decisió sol d'atacar la nau alienígena amb bombes de destrucció massiva; no sabem de quines capacitats militars disposen, en el cas que en tinguessin, un sol estat o un grup reduït no pot prendre una decisió que posaria en perill a tota la humanitat, ja que les represàlies podrien ser massives i el més segur és no entendrien de fronteres ni d'aliances militars entre estats.
Així doncs, proposem que totes les accions empreses siguin consensuades amb les organitzacions intergovernamentals, especialment amb el Consell de Seguretat, l'Assemblea General i els òrgans subsidiaris de les Nacions Unides corresponents. També recomanem que tot contacte humanitari o científic sigui comú de totes les nacions en el marc de la UNESCO en plena cooperació amb les organitzacions internacionals, com la UNOOSA (Oficina de les Nacions Unides per Afers de l’Espai Exterior). D’altra banda, Kenya hauria ser procliu i posar a la disposició els mecanismes necessaris a la societat civil perquè es fonamenti una bona relació social, dintre del marc del possible, entre els pobles de la Terra i els extraterraqüis.
Aquesta aparició sobtada de la nau alienígena podria portar a canvis dràstics en el sistema internacional i en la política mundial. En aquest informe es preveuen dos possibles escenaris: (a) la presència de la nau és percebuda com una qüestió d’abast global que requereix d’una línia d’acció col·lectiva i comuna de tots els estats o ara (b) els governs dels estats entenen el fet com una amenaça a la seva seguretat nacional i adopten una postura defensiva i bel·licista. El primer escenari és el desitjable, ja que el segon no té en compte els mecanismes i instruments dels que s’ha dotat la societat internacional per afrontar reptes a aquesta escala, encara que no d’aquesta transcendència evidentment. I aquesta segona opció agressiva portaria als governs a un bel·licisme que podria comportar una resposta desconeguda i perillosa de la nau alienígena. La primera opció és l’òptima, on els governs, juntament amb les organitzacions internacionals consensuen una via d’acció per iniciar unes relacions de col·laboració amb la nova presència.
A més, a la vista de l’etapa tecnològica i científica on deuen ser, els governs però també les institucions acadèmiques, organitzacions cientificotecnològiques i els complexos militars-industrials dels països tindrien molt interès i molts interessos en adquirir els coneixements dels que disposen els alienígenes (Heritage, 2018), cosa que podria portar a dinàmiques de cooperació humans-extraterrestres. També seria molt profitós per la humanitat que tant humans com alienígenes compartíssim coneixements, aquest intercanvi podria aportar grans solucions a problemes globals com les malalties i les epidèmies, la pobresa extrema, la fam i d’altres; amb els seus coneixements científics, tècnics i potser també político-econòmics podrien fer disminuir les guerres i els grans conflictes causats pels factors mencionats.
D’altra banda, segurament la presència continuada dels alienígenes - depenent de les seves intencions, és clar – pot portar a diverses reformes i canvis en el si de la societat internacional. Fora bo que s’estableixi un grup de contacte format pel major nombre de països del món, en col·laboració amb organitzacions científiques, per tractar el tema i acordar protocols d’acció. També s’hauria de crear una agència especialitzada de l’ONU per a qüestions relacionades amb aquest tema o inclús, si el contacte entre els humans i els extraterrestres dona peu a relacions no violentes i de cooperació, hauríem de promoure garantir l’estatus d’observador permanent a les Nacions Unides als òrgans d’administració dels alienígenes – si en disposen -, dintre del marc legal d’estat o entitat sobirana, com ja en tenen països no membres o organitzacions internacionals (Los observadores permanentes, sine data); certament pot ser un cas de difícil encabiment legal, però bé tenen l’estatus institucions no estatals com per exemple la Unió Africana o el Sobirà Orde Militar de Malta. No obstant, si això no és acceptat pels altres països s’haurien de fer els canvis legals per adaptar l’Organització de les Nacions Unides a aquest nou paradigma o una nova organització humans (ONU i estats)-alienígenes.
L’objectiu d’incloure l’administració alienígena dins les Nacions Unides o algun òrgan humà o interplanetari similar és impulsar relacions pacífiques acostant-los a les organitzacions internacionals de la civilització humana, ja que així es manté el contacte i s’evita el desconeixement, la incògnita i la possible desconfiança dels humans envers els alienígenes que podria generar el fet que els extraterraqüis estiguessin fora de tota organització humana.
Tot i això, cal ressaltar els problemes que tant la proposta feta com la mera presència de la nau alienígena pot portar al sistema internacional contemporani. El principal problema, a part de la incògnita en l’àmbit de la seguretat, és la compatibilitat de valors i normes morals i polítiques entre les dues civilitzacions, ja que no sabem si el seu sistema de valors universal és almenys similar al nostre i vàries preguntes poden ser decisives si pretenen quedar-se d’una manera perllongada en el temps: creuen en el respecte a la vida? Tenen valors com la tolerància, el respecte o la llibertat de les persones? Estan disposats a acceptar els drets humans de la Declaració Universal de l’ONU com a drets de la seva espècie o almenys de la nostra? Inclús, reconeixen l’existència dels drets? I també cal preguntar a les comunitats humanes si estan disposades a considerar els drets humans no sols com a humans sinó també com propis d’aquesta nova vida intel·ligent. O quina postura comuna hauríem d’adoptar els humans si entre els alienígenes hi ha tractes de dominació i de violació de drets, el que nosaltres anomenaríem “crims contra la humanitat”? Per tots aquesta motius i aquestes incògnites cal que tant els governs com les organitzacions internacionals governamentals i no-governamentals i les societats facin un debat seriós que seria cabdal per les futures relacions amb la nova presència extraterràqüia (Dominik i Zarnecki, 2011, 503-504).
Els possibles oponents a les propostes fetes segurament serien les grans potències al no voler sotmetre part de la seva capacitat de decisió i acció a òrgans internacionals i a l’opinió d’altres països, i serien els més proclius a dur a terme decisions militars unilaterals: la Xina, els Estats Units, Rússia, els blocs militars com l’OTAN i potències mitjanes de la regió d’Orient Pròxim properes a la nau com Turquia, l’Aràbia Saudita, l’Iran o Israel; també les potències nuclears com l’Índia i el Pakistan poden jugar un paper opositor.
El mateix govern d’Egipte voldrà ajuda internacional i cooperació per respondre a aquest fet, tot i això pot sentir-se massa amenaçat i actuar en solitari. D’altres suports a l’estratègia plantejada serien els executius dels països d’Àfrica, Amèrica Llatina i segurament la Unió Africana, la Unió Europea i l’OSCE. A més, el Secretari General de les Nacions Unides i l’organització en general segur que apostaran per la cooperació i per un primer contacte pacífic.

Referències
1. Canestaro, N. (2007). Realism and Transnationalism: Competing Visions for International Security. Boston University International Law Journal, 113-162. Extret el 5 de maig de 2019, de: https://www.bu.edu/ilj/archives/volume-25-spring-2007-issue-1/
2. Dominik, M. I Zarnecki (2011). The detection of extra-terrestrial life and the consequences for science and society. Philosophical Transactions of the Royal Society, 499-507. Extret el 7 de maig de 2019, de: https://royalsocietypublishing.org/doi/pdf/10.1098/rsta.2010.0236
3. Heritage, S. (2018, juliol 2). The UK has been looking for alien weapons – but there’s far cooler stuff out there. The Guardian. Extret de: https://www.theguardian.com/commentisfree/2018/jul/02/uk-alien-weapons-ministry-of-defence
4. Los observadores permanentes (sine data). Naciones Unidas. Extret el 5 de maig de 2019 de: https://www.un.org/es/sections/member-states/about-permanent-observers/index.html