EL DESVIAMENT DE LA CARRETERA B-500 A ST. FOST DE CAMPSENTELLES
Índex
|
Introducció_________________________________________
Context____________________________________________
Cronologia_________________________________________
Caracterització
dels actors____________________________
Evolució
del cas______________________________________
· Primera
fase____________________________________
· Segona
fase____________________________________
· Tercera
fase____________________________________
Conclusions________________________________________
Referències________________________________________
Annexos___________________________________________
Introducció
El conflicte que
s’estudiarà en aquest treball és la reclamació de desviació de la carretera
B-500 que passa pel mig del municipi de Sant Fost de Campsentelles, al sud Vallès
Oriental. Es tracta d’una travessera que connecta Mollet del Vallès amb
Badalona a través de la serralada de la Marina, a l’alçada de la muntanya coneguda
com a Conreria. Aquesta carretera funciona com a eix vertebrador del poble, als
costats de la qual s’hi troben quasi tots els serveis municipals i habitatges.
La reclamació de
desviar la B-500 ve de lluny i bàsicament consisteix en desdoblar la via i
construir una carretera paral·lela entre el Baix Vallès i Badalona que no passi
pel bell mig de Sant Fost i s’emporti el gruix de vehicles que actualment
passen pel nucli urbà del municipi, xifrats en uns 360.000 al mes[1]. L’objectiu d’això, segons
els seus partidaris, és reduir el soroll i la contaminació del centre del
poble, així com fer minvar la perillositat que la carretera suposa pels
vianants i els propis vehicles, perquè solament passarien els habitants de Sant
Fost, no els conductors que hi circulen només de pas.
El Govern municipal
advoca per la desviació, però la clau de la complexitat d’aquesta demanda rau
en que aquesta carretera, la B-500, és de l’àmbit competencial de la
Generalitat, no de l’Ajuntament. Aquest fet evidentment dificulta l’execució de
qualsevol mesura en aquest sentit. A més, la crisi econòmica de 2008 i les
seves conseqüències posteriors per l’Administració Pública van fer i fan encara
més difícil que la Generalitat faci una despesa tan gran per cobrir aquesta
demanda. Una demanda que ha sigut qüestionada per la seva suposada necessitat i
realitat social. L’equip de govern presenta aquesta reclamació com un “afer de
poble”, lluny dels partidismes, una cosa amb la que tots els ciutadans i grups
polítics haurien d’estar d’acord; en aquest sentit, es va crear la Comissió pel
Desviament de la B-500 per part de diversos habitants. Tot i això, és rellevant
que tant ciutadans com partits de l’oposició asseguren que no es tracta d’una
reclamació del poble, sinó que és més aviat del partit de govern Independents
Units per Sant Fost (IUSF) i de la pròpia Alcaldessa i els regidors per desviar
no tan sols la carretera sinó també l’atenció del públic. S’ha afirmat que s’utilitza
aquesta reivindicació com a eina electoralista, ja que és possible que no hi
hagi una necessitat real, sumant-hi els impactes mediambientals als boscos i
muntanyes per on passaria la variant.
D’altra banda,
els partidaris de la desviació emfatitzen la gravetat de la situació. Cal
ressaltar diverses xifres, com les més de 1.000 infraccions mensuals d’un
semàfor amb càmera instal·lat al municipi on el 96% són de fora del poble[2], o els 40 accidents en els
set primers mesos de 2017 amb dos morts[3]. Molts problemes
d’aquests, relacionats amb la problemàtica de la travessera, han sigut
respostos per diverses accions institucionals i ciutadanes, com concentracions
a punts importants de la carretera[4], pancartes, i mocions o propostes
de resolució tant al Ple de l’Ajuntament com al Parlament de Catalunya[5].
Pel que fa al
període que es treballarà, aquí s’estudiaran les dues últimes dècades del cas,
però amb un èmfasi especial al tram entre el 2014 i el 2019, quan la
reivindicació ha estat més activa.
Context
Sant Fost és un
municipi governat per Independents Units per Sant Fost (IUSF) des de fa dècades.
Actualment l’Alcaldessa és na Montserrat Sanmartí amb una quasi majoria
absoluta al Ple – cinc regidors - amb l’ajut de l’únic diputat del PSC.
L’oposició està formada per ERC i Sumem (ara ex-membres d’ICV-EUiA) amb dos
regidors cadascun, i PDeCAT i PP, amb un.
Respecte la
problemàtica que ens ateny, els principals promotors del desviament són el
Govern i el partit d’Independents, així com el PSC, que va utilitzar la seva
presència al Parlament per impulsar resolucions sobre el tema. Des de Sumem també
donen suport al desviament i defensen que es faci la variant definitiva
“minimitzant l’impacte ambiental i sense peatges”, però mentrestant, aposten
per un desviament provisional del traçat del nucli urbà sense executar els
túnels, com afirma Núria Fresquet, actual regidora. I el Partit Popular també
hi dona suport. Els que no recolzen la iniciativa són principalment ERC i CiU/PDeCAT,
que creuen que s’ha d’estudiar amb profunditat el cas per saber si hi ha una
necessitat real i que s’han de prendre altres mesures per pacificar la
carretera.
D’altra banda,
cal remarcar que com la Generalitat ostenta la titularitat de la carretera i la
capacitat de realitzar el desviament, és rellevant senyalar que amb els dos
governs de l’anomenat tripartit, la conselleria de Política Territorial i Obres
Públiques, a mans de Joaquim Nadal, del PSC, era procliu a fer el desdoblament
i va dur a terme diversos projectes en un context de bonança econòmica truncat
després per la crisi. Més recentment, amb els governs de Convergència i Unió i
després de CDC i l’espai post-convergent amb Esquerra Republicana, la
Generalitat, amb la crisi econòmica i les conseqüents retallades en la despesa
pública, va deixar de banda aquesta reclamació, fins avui en dia, que el
Departament de Territori de Damià Calvet, del PDeCAT, podríem dir que intenta evitar
haver de fer el desdoblament de la B-500.
Cronologia
En aquest
apartat s’hi especifica una relació d’esdeveniments sobre el cas:
- 2003, 2004, 2005 i 2009:
Presentacions de propostes i modificacions del nou traçat de la carretera B-500
(http://territori.scot.cat/cat/notices/carretera_b_500_per_la_conreria_2003_400.php, http://territori.scot.cat/cat/notices/carretera_b_500_per_la_conreria_2004_535.php, http://territori.scot.cat/cat/notices/carretera_b_500_per_la_conreria_2005_736.php i http://territori.scot.cat/cat/notices/2009/12/carretera_b_500_per_la_conreria_1845.php)
- Març 2010:
Presentació projecte de l’Eix de la Conreria per part del Departament de
Territori de 375 milions d’euros (https://www.lainformacion.com/economia-negocios-y-finanzas/el-eix-de-la-conreria-entre-santa-perpetua-de-mogoda-y-badalona-costara-400-millones_yhcWtCY1apPTHwjxUwhh02/)
- Gener 2015:
Sessió informativa Comissió B-500 amb l’Ajuntament (http://www.santfost.cat/index.php?info=2153)
- Gener 2015:
Primera Assemblea Comissió B-500
- Febrer 2015:
Visita del diputat d’ICV-EUiA David Companyon a l’Ajuntament i compromís de
presentar una proposta de resolució evidenciant el problema i la necessitat
d’una solució urgent (http://www.santfost.cat/index.php?info=2210)
- Març 2015:
Presentació de la proposta de remodelació de carrer Barcelona (l’inici de la
B-500 pel poble) conjunta Sant Fost – Martorelles per convertir-lo en una
rambla (http://www.santfost.cat/index.php?info=2298)
- Abril 2015:
Resolució d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya requerint la formulació d’un
projecte de desviament provisional al Govern (https://www.parlament.cat/getdocie/10014159)
- Maig 2015:
Instal·lació d’un semàfor regulador de velocitat demanat per la Comissió i
l’Ajuntament (http://www.santfost.cat/index.php?info=2445)
- Març 2016:
Tall de la B-500 per un grup de manifestants de la Comissió amb l’Alcaldessa
després d’una atropellament mortal (http://revistadelvalles.es/2016/05/03/un-atropello-mortal-de-una-anciana-reactiva-las-protestas-por-la-b-500-en-sant-fost/)
- Abril 2016:
Rebuig del Banc Europeu d’Inversions a finançar el projecte de la Generalitat
per no ser part de la xarxa transeuropea d’infraestructures (http://revistadelvalles.es/2016/04/13/el-banco-europeo-de-inversiones-rechaza-dejar-dinero-a-la-generalitat-para-construir-la-b-500-entre-mollet-y-badalona/)
- Abril 2016:
Moció del Ple Municipal que reclama a la Generalitat la presentació d’una
proposta de traçat alternatiu en sis mesos i reconèixer la necessitat de la
desviació (http://www.santfost.cat/index.php?info=2942)
- Abril 2016:
Informe de la Direcció General de Carreteres: 300.000 vehicles per mes amb
molts superant la màxima velocitat permesa en el casc urbà (http://www.santfost.cat/index.php?info=2785)
- Maig 2016:
Tall de la carretera davant de la Plaça de la Vila després d’una sessió
informativa de la Comissió (http://www.santfost.cat/index.php?info=2991)
- Juliol 2016:
Resolució aprovada del PSC al Parlament instant el Govern a reconèixer la
necessitat inajornable de desviar el trànsit de la B-500 (https://www.parlament.cat/getdocie/11003544)
- Juliol 2016:
Resolució del Parlament de JxSí aprovada concernint diverses millores per
assegurar el trànsit de la B-500 (https://www.parlament.cat/getdocie/11003543)
- Febrer 2017:
Ple ordinari del 14 de febrer: moció de suport a l’esmena del PSC aprovada al Parlament
als pressupostos de la Generalitat sobre una dotació econòmica al desviament, com
a disposició addicional no concreta (http://media.seu-e.cat/acteca/820930008/2017/b2ce0d07-3ae5-401b-b26e-fe9457c4b2da/ACTA%20PLE%20ORDINARI%2014%20DE%20FEBRER%202017%20.pdf)
- Abril 2017:
Tall a la B-500 per manifestants de la Comissió després d’un accident mortal (https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/unes-50-persones-tallen-la-b-500-a-sant-fost-per-reclamar-mes-seguretat/)
- Desembre 2017:
Reunió entre l’Alcaldessa, la Comissió i la Federació d’Associacions de Veïns
de Badalona (http://www.santfost.cat/index.php?info=3890)
- Setembre 2018:
Resolució del PSC al Parlament a instar el Govern a reconèixer la necessitat de
desviar la B-500 (https://www.parlament.cat/getdocie/12001679 i
https://www.somsantfost.cat/noticia/43586/el-parlament-reconeix-per-unanimitat-la-necessitat-de-desviar-la-b-500)
- Setembre 2018:
Sol·licitació de l’Ajuntament a la Direcció General de Carreteres d’un
desviament provisional només del tram del nucli urbà, des de Can Romagosa fins
al Besòs (https://www.sommollet.cat/noticia/43586/el-parlament-reconeix-per-unanimitat-la-necessitat-de-desviar-la-b-500)
- Novembre 2018:
Redacció d’un estudi del Departament de Territori sobre un possible nou traçat
per la B-500 (https://www.somsantfost.cat/noticia/46073/territori-redacta-un-projecte-de-tracat-alternatiu-de-la-b-500-a-sant-fost)
- Febrer 2019:
Admissió a tràmit al TSJC del recurs interposat per l’Ajuntament a la
Generalitat sobre el manteniment de les servituds de carreteres als propietaris
confrontats amb la B-500 (http://www.santfost.cat/index.php?info=4329)
- Abril 2019:
Reunió de treball dels alcaldes de Badalona, Mollet i St. Fost amb la Comissió pel
Desviament i la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona on es reclama
l’efectuació de la resolució del Parlament per part de la Generalitat (http://www.santfost.cat/index.php?info=4398)
Caracterització dels
actors
En aquesta
problemàtica tenim varis actors implicats, com l’Ajuntament d’Independents, la
Comissió pel Desviament, els partits del Ple, les entitats veïnals i finalment
la Generalitat i el Departament de Territori.
Per començar,
l’Ajuntament d’Independents aposta clarament pel desviament amb túnels. L’Alcaldessa
Sanmartí és la gran impulsora de la demanda i, segons va afirmar en una
entrevista a la primera part del treball, ella aposta pel desviament per dues
raons principals: (a) la gran quantitat de vehicles que hi circulen dia a dia
que causen cues, accidents i perillositat en general, a més de les molèsties
que causa en termes de soroll, fum, etc. pels veïns; i (b) el fet que el
municipi no tingui un centre definit on s’hi faci la vida del poble, que fa
necessari, segons l’Alcaldia, que es tregui la B-500 i es converteixi en “un
carrer més del poble”, un “espai social”, com una rambla amb espai per les
persones i els comerços, perquè el cert és que molts veïns no viuen el dia a
dia del poble, ja que és un municipi amb urbanitzacions bastant disperses i
allunyades les unes de les altres.
Per altra banda,
actualment i de manera temporal, l’Alcaldessa ha proposat fer una carretera
alternativa entre el riu Besòs i Can Romagosa, a l’alçada de la part més elevada
del municipi sense arribar a la Conreria, on es troba la Serralada de la Marina.
Això permetria desviar el trànsit del centre del poble sense haver d’executar
els túnels; a més, assegura que aquesta proposta no faria malbé l’entorn
natural, ja que s’asfaltarien els camins de sorra actuals dels boscos de Sant
Fost.
Els altres
partits del municipi que donen suport al desviament són el PSC, Sumem i el PP.
El PSC, tot i tenir un sol regidor al Ple, que té un pacte de legislatura amb
el Govern, és bastant important al cas estudiat. Com que IUSF és un partit
solament de Sant Fost, els socialistes locals fan pressió als parlamentaris
catalans del PSC perquè emprenguin accions institucionals per tal que el Govern
de la Generalitat respongui a la reivindicació. Així mateix Sumem i PP estan a
favor de les reivindicacions de desviament però no són actors clau al conflicte.
La Comissió pel
Desviament de la B-500, evidentment defensa el que el seu nom indica. Aquesta
Comissió està formada per uns dotze membres amb l’assistència d’algun
representant de l’Ajuntament a les reunions. Segons ens ha explicat un membre,
Enrique Jiménez, coordinador de facto,
la Comissió advoca pel desdoblament definitiu amb túnels minimitzant l’impacte
mediambiental i sense peatge; defensen que primer la Generalitat faci una
proposta i que després els veïns tinguin veu i vot sobre la decisió. Tanmateix,
en vista que això va per llarg, també aposten pel tram provisional entre el
Besòs i Can Romagosa asfaltant camins actuals i fer un pont per salvar una
petita depressió on hi ha unes quadres. Per aconseguir aquests objectius
l’organització ha utilitzat diversos mètodes, entre els quals trobem: talls de
carretera, cartells, pancartes, teixit d’aliances amb associacions i institucions
i pressió ciutadana a les administracions.
A Sant Fost
també hi ha entitats locals que hi tenen interessos, com l’Associació de Veïns
de la Selva del Vallès, que suma els barris de Mas Corts i Mas Llombart (a la
part alta del municipi, abans d’arribar a la Conreria). Segons en Jaume Borràs,
president de l’Associació, els trànsit tan dens és un problema real, perquè
“impedeix el correcte desenvolupament urbanístic del poble alhora que priva
d’eixos per vianants, comerços i d’espais de lleure”, a més, als barris
limítrofs al no tenir alternativa veuen que la carretera es sobrecarrega amb transports
de mercaderies en una via en pèssimes condicions. Per tot això des de
l’Associació són favorables al desdoblament amb túnels, tenint en compte que
s’hauria de revisar el traçat definitiu, i així poder restringir el pas a veïns
i aprofitar-ho fent una calçada de vianants, però no estan d’acord amb el
desviament provisional mencionat anteriorment, perquè si es fa quelcom ha de
ser definitiu, i són crítics amb la “ineficàcia de l’administració”; és més,
com que Can Romagosa queda més avall d’on es troben els barris de l’Associació,
aquest desviament provisional no acabaria amb els problemes per aquests veïns.
Tot i no creure que l’Ajuntament exagera la situació per treure rèdit
electoral, sí que apunten que potser la fixació de l’Ajuntament amb el desviament
sols pel nucli urbà és per motius electoralistes, ja que hi viu molt més gent
que als barris limítrofs de fora del centre.
Com a posseïdora
de la competència i de la titularitat, la Generalitat és vital per fer
qualsevol modificació de la carretera o desdoblament. Per una banda, el
Parlament ha aprovat resolucions que reconeixien el problema i instaven a
l’executiu a fer una proposta de traçat alternatiu. Tot i això, els governs
posteriors als tripartits no han fet cap proposta concreta. Com que la situació
econòmica de la Generalitat no és bona, el Departament de Territori i
Sostenibilitat no veu molt factible el desviament definitiu amb túnels com
s’havia proposat. Malgrat la falta de voluntat i de capacitat, la pressió ha
fet que es comenci a estudiar el cas de la carretera i les possibles solucions.
A més, el Departament també ha pres certes mesures per pacificar el tràfic a la
B-500.
El principal
partit de l’oposició, Esquerra Republicana, també s’oposa al desviament de la
B-500, posició similar a la de l’espai post-convergent. Segons afirma un dels actuals
regidors d’ERC, Xavi Conesa, aquesta reclamació és la “creació d’una necessitat
i voler aglutinar tots els veïns sota una única demanda i erigir-se com a
portaveus (per part de l’equip de govern)”. Bàsicament, acusen a l’Alcaldessa i
a Independents d’utilitzar els accidents i també les víctimes de la carretera
amb fins electoralistes, perquè creuen que la reclamació de desviar no està
prou fonamentada en problemes i necessitats reals, i que més aviat és una
“macrocausa municipal” creada per no parlar del dia a dia del poble.
A part de les
acusacions de caire més polític, des d’Esquerra veuen vàries flaqueses a la
reclamació. Per començar, asseguren que el volum de cotxes de fora del poble no
és tan gran com volen fer veure, ja que la majoria són de propietaris
santfostencs, i per tant veuen innecessari desviar la carretera per quantitats
com les que s’han estimat. També aposten per millorar l’asfalt, posar sistemes
de reducció de velocitat, senyalització i d’altres mesures de pacificació del
trànsit abans de desviar-se. Pel que respecta a la proposta alternativa
temporal de fer passar una carretera entre el Besòs i Can Romagosa, el regidor
d’ERC creu que no es pot fer, ja que s’estaria cometent una il·legalitat i es
malmetria greument la muntanya per on passaria; és més, el regidor apunta que històricament
a Sant Fost, on s’ha asfaltat s’hi ha urbanitzat, per tant reclamen que es
tingui molta cura amb aquest possible desviament.
Evolució del cas
Des de
la dècada dels vuitanta ja es debatia la variant per fora del nucli urbà però
no va ser possible l’acord perquè o bé agredien el territori o bé implicaven
peatges[6]. Però en aquest treball
s’analitzarà el període des del procés que va portar al projecte del
Departament de Territori de 2010 fins avui en dia, quan encara es reclama el
desviament i s’ha fet la proposta alternativa parcial.
Podem
dividir l’evolució de la qüestió en diferents fases: primera, els projectes de
la Generalitat i les negociacions amb les forces locals entre el 2003 i el 2010;
segona, des de gener de 2015 amb la primera assemblea de la Comissió pel
Desviament, les reivindicacions veïnals fins el setembre de 2018 quan es
comença a demanar un desviament provisional i la titularitat de la B-500; i
tercera, a partir del mateix setembre de 2018 quan el Ple de l’Ajuntament i una
Resolució del Parlament demanen el desviament provisional parcial des del Besòs
fins a Can Romagosa i la fase s’estén fins l’actualitat.
Primera fase (2003 - 2010)
Per començar,
cal dir que durant els anys 2000 hi va haver diversos projectes i modificacions
del traçat proposat pel Departament de Territori de la Generalitat.
Concretament, el 2003, el 2004, el 2005 i el 2009 hi va haver propostes del
Departament liderat pel conseller Nadal del PSC, a la que organitzacions locals
ecologistes, els grups municipals d’ERC i ICV-EUiA i associacions d’amics de la
Cartoixa de Montalegre (monestir situat a la vessant marítima de la serralada,
a Tiana) s’hi van oposar pels impactes que tindria el projecte per l’entorn.
Així mateix, pel que concerneix a Sant Fost, durant l’elaboració d’aquests
projectes, el Govern d’Independents aleshores liderat per Joan Gassó, es va
oposar fortament, com els altres ajuntaments implicats, a que la nova carretera
amb túnels impliqués peatges, com pretenia el Departament[7]. A més, la Generalitat va
aprovar el Pacte Nacional per a les Infraestructures on, entre d’altres, figurava
un punt on es deia que s’havia d’executar “el desdoblament de la B-500 pel
túnel de la Conreria (...) sempre que la seva avaluació ambiental acrediti que
no afecta espais d’interès natural” [8]. Podríem dir que el factor
del possible peatge va fer que el projecte s’encallés; finalment però, es va
acceptar que no fos de peatge i el 2010 es va presentar el projecte de l’Eix de
la Conreria, una nova infraestructura amb túnels i quatre carrils que tindria
un cost estimat de 400M d’euros[9] - vegi’s Annex 1.
Al
comunicat de premsa s’assegurava que disminuiria en un 15% la circulació del
nus de la Trinitat i donaria servei a uns 25.400 vehicles diaris, els quals no
passarien pel centre urbà de Sant Fost, seguint l’argumentació de l’equip de
govern d’Independents el desviament reduiria considerablement el trànsit pel
poble. Però aquest estudi no indica el traçat concret del tram entre el Besòs i
els túnels, de gran transcendència pels propietaris de terres i masies de la
zona, així com per les agressions al medi ambient dels boscos de Sant Fost.
Segona fase (gener 2015 – setembre 2018)
Tanmateix,
degut a la crisi econòmica la Generalitat finalment no executa les obres
necessàries i tampoc elabora cap estudi on s’especifiqui concretament el traçat
per on passaria a la zona baixa dels boscos de Sant Fost.
En vista
del fracàs que l’abandonament per part del Govern autonòmic va suposar per les
reivindicacions de desviament, observem que el moviment es paralitza bastant.
Tot i aquest cop, altra volta es comença a mobilitzar a finals de 2014 i va culminar
amb la constitució de la Comissió pel Desviament de la B-500 el gener de 2015.
Aquesta Comissió va ser creada a partir d‘una assemblea formada per veïns
després d’un accident a la carretera. Està formada íntegrament per veïns i a
les reunions hi assisteix un representant de l’Ajuntament. Principalment, les seves
accions es basaven primer en una recollida de signatures, la penjada de
cartells “Fora B-500” al llarg del poble, mobilitzacions ciutadanes, talls del
trànsit i pressió a les institucions en general.
Aquesta
segona fase es caracteritza per tenir dues facetes principals de forma
paral·lela a nivell local i a nivell supralocal. Per una banda la
visibilització del problema per part de la ciutadania i les entitats locals i
de l’altra la pressió i els moviments polítics a fi que la Generalitat, tant Govern
com Parlament, projectin i impulsin el desviament definitiu. Per començar, ja
el 2015 la Comissió pel Desviament penja diversos cartells al llarg del
municipi. Mentre que la Generalitat no executa ni projecta definitivament cap
desviament, l’Ajuntament i la Comissió aconsegueixen que s’instal·lin diverses
mesures de pacificació del trànsit a la carretera, com un semàfor limitador de
la velocitat el maig de 2015, més senyalitzacions d’atenció als vianants o la
reducció de la velocitat a un tram a 40km/h.
Entre
les accions ciutadanes trobem principalment diversos talls de la carretera
B-500 per cridar l’atenció de la societat i de les administracions. Se’n
produeixen a l’abril de 2015 amb la primera assemblea de la Comissió, al març
de 2016 després d’un atropellament mortal d’una anciana, l’altre el maig del
mateix any, com a decisió posterior a una sessió de la Comissió i finalment
l’abril de 2017 després d’un altre accident mortal d’un jove amb motocicleta. A
aquestes manifestacions hi van assistir al voltant de 20-30 persones i a quasi
totes hi va haver presència de l’Alcaldessa i de regidors del govern.
D’altra
banda s’han fet diverses reunions entre els ajuntaments de Sant Fost i els dels
municipis veïns i entitats per fer pressió comuna a la Generalitat i a la
Direcció General de Carreteres concretament. Per exemple el març de 2015,
l’Alcaldessa de Sant Fost i l’Alcalde de Martorelles (municipi contigu que
comparteix un tram de la B-500) van presentar una proposta de remodelació d’un
tram de la B-500 de l’entrada compartida dels dos pobles. En la presentació es
va reclamar de nou el desviament, i en la proposta feta podem veure quin podria
ser el resultat del desviament i quina es la proposta del Govern d’Independents:
una reducció de l’amplada de la via, l’eixamplament de les voreres i convertir
el nou carrer en una mena de rambla amb arbres i prou espai pels vianants, cosa
que ens esclareix quin és l’ideal del possible futur carrer un cop es fes el
desviament[10].
La Comissió pel Desviament pel seu costat va deixar de banda les accions de penjada
de cartells i talls i va passar a intentar involucrar als ajuntaments dels municipis
afectats mitjançant l’establiment d’aliances amb reunions i contactes amb
associacions de veïns de Martorelles, Mollet i la Federació d’Associacions de
Veïns de Badalona, per tal que aquests fessin pressió als seus respectius
consistoris. D’aquesta feina van resultar trobades com la que va mantenir l’Alcaldessa
amb la Comissió i representants de la Federació d’Associacions de Veïns de
Badalona el desembre de 2017, que van mostrar la seva solidaritat amb la
reivindicació.
L’altra
faceta de l’acció reivindicativa és la pressió de l’àmbit local a qui té la
competència per dur a terme el desviament, la Generalitat. A aquest nivell
supralocal hi trobem el febrer de 2015 la visita del diputat David Companyon a
l’Alcaldia, quan es va comprometre a presentar una proposta de resolució al
Parlament[11],
i l’abril del mateix any ICV-EUiA va presentar-ne una a la Comissió de
Territori i es va aprovar una resolució que instava el Govern a “reconèixer la
necessitat inajornable de desviar el trànsit de l’actual carretera B-500” i a “formular
un projecte que defineixi el traçat de desviament (...) en un termini de sis
mesos” [12]. Més endavant, les
mesures que va prendre el Govern de la Generalitat van ser instal·lar un
semàfor regulador de velocitat que reclamaven l’Ajuntament i la Comissió al
maig de 2015.
A finals
de 2015 la Generalitat va remetre sis projectes al Banc Europeu d’Inversions (BEI)
i entre ells s’hi trobava el desdoblament de la B-500 amb túnels i peatge, però
el BEI va desestimar aquest projecte, ja que no formava part de la xarxa
transeuropea de transport. Davant d’aquestes negatives tant de la Unió Europea
com de la Generalitat, el Ple Municipal, l’abril 2016, aprova una moció amb
tres abstencions d’ERC i CDC que insta al Parlament a renovar el requeriment
acordat l’abril de 2015 demanant al Govern el desviament ja que aquest era de
la legislatura anterior[13]. Posteriorment, la
Generalitat va emprendre algunes accions: l’elaboració d’un informe de la
Direcció General de Carreteres que constata que passen uns 300.000 vehicles
mensuals per la carretera[14], una nova resolució el
juliol de 2016 del PSC al Parlament amb els mateixos punts que la de 2015[15] i finalment una altra
resolució a la mateixa sessió, de Junts pel Sí, que acordava diverses millores
per pacificar el trànsit a la travessera amb senyalitzacions de vianants i de
velocitats, reduir amplades de la via i reduir velocitats i també incloure
algun semàfor[16].
Més
tard, el 2017, els socialistes arriben a incloure als pressupostos de la
Generalitat de l’any una reserva per una dotació econòmica per la redacció del
traçat del desviament, fita que recolza la majoria del Ple Municipal en una
moció el febrer[17],
tot i que al ser una disposició addicional inconcreta fa que el Govern no
l’hagi d’executar obligatòriament.
Tercera fase (setembre 2018 – actualitat)
A partit
d’una altra resolució al Parlament podem considerar que comença la tercera i
última fase del cas estudiat. El fet és que el setembre de 2018, el PSC
aconsegueix aprovar una resolució que insta al Govern a reconèixer la
necessitat d’un desviament provisional[18]; tot i això es van tombar
els punts que proposaven “preveure la incorporació de l’execució de les obres
al pressupost de l’any 2019 i iniciar el traspàs de la titularitat de la B-500
a l’Ajuntament en el tram comprès entre els quilòmetres 10 i 13”[19]. Aquesta fase es
caracteritza pel canvi en la demanda, ja que a partir d’aquest moment la
majoria de partidaris del desviament i les accions que es duen a terme són en
el sentit de fer un desdoblament provisional, temporal, que serveixi per
desviar part del trànsit per fora del centre de Sant Fost sense haver
d’executar les obres d’un traçat definitiu amb els túnels, que igualment es
segueix reclamant; també hi haurà una lluita perquè la titularitat del tram
santfostenc passi a l’Ajuntament i no haver de dependre tant de la Generalitat;
i últimament hi ha un canvi en la manera d’actuar de la Comissió pel Desviament.
Aquesta
proposta es plasma concretament en la sol·licitud de l’Ajuntament de Sant Fost
a la Direcció General de Carreteres d’un “desviament provisional que alliberi
el tram que afecta el nucli urbà, des de Can Romagosa fins l’accés al Besòs” [20]. L’Ajuntament, juntament
amb la Comissió, proposen que aquest desviament sigui des de la carretera BV-5001,
al Besòs, fins superat el centre del poble, asfaltant els camins de sorra que
hi ha pels boscos de Sant Fost, al costat d’una central elèctrica, el cementiri
municipal, diversos camps i finalment edificar un pont per evitar una depressió
on hi ha unes quadres – vegi’s l’Annex 2.
Davant
d’aquesta proposta del Govern municipal, els partits que actualment governen
Catalunya no ho veuen amb bons ulls, Esquerra és molt escèptica a nivell local,
oposant-se a convertir camins de muntanya en una carretera i Junts per
Catalunya ja van dir al debat de la resolució del PSC de la Comissió de
Territori del Parlament que no creuen que “la solució que es prengui hagi de
ser provisional, perquè això sempre acaba resultant erroni” [21]. Així mateix, per exemple
l’Associació de Veïns la Selva del Vallès s’oposa al possible traçat provisional,
ja que com s’ha dit en apartats anteriors, solament es desvia una part i no té
en compte els veïns de les parts altes de Sant Fost. De moment però, només se
sap que el Departament de Territori i Sostenibilitat està estudiant recorreguts
alternatius per determinar les opcions més viables, segons va confirmar el
conseller Calvet a una pregunta d’un diputat socialista a la Comissió
parlamentària corresponent21.
Hi ha un
segon eix important en aquesta tercera fase: la reclamació de la titularitat de
la via i les conseqüències que es deriven de la tinença de la Generalitat. Com
s’ha indicat més amunt, el PSC va intentar aprovar la petició del traspàs de la
titularitat del tram de B-500 de Sant Fost, però una esmena aprovada ho va
evitar; així com el Ple Municipal va aprovar en una moció que demanava el
desviament de la B-500 el traspàs de la titularitat a la corporació local[22]. L’Ajuntament argumenta
que seria millor pel poble tenir la titularitat de la carretera, perquè així
podrien prendre totes les mesures que creguessin necessàries per augmentar la
seguretat vial sense haver de demanar-ho cada vegada al Govern de la
Generalitat.
Relacionat
amb el conflicte de la titularitat, el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya va admetre a tràmit el febrer de 2019 un recurs interposat per
l’Ajuntament contra la Generalitat degut a la negativa d’aquesta última d’eliminar
les servituds de carreteres que mantenen als propietaris a banda i banda de la
travessera, que fan que mantinguin reserves i limitacions de la seva propietat.
Perquè segons afirmen des de l’Ajuntament “no és ajustat a dret mantenir,
després de tants anys, indiscriminadament les servituds dels dos traçats, de
l’actual i del futur” [23]. A hores d’ara, maig de
2019, encara no se sap com ha acabat aquest conflicte judicial.
Per
últim, en aquesta tercera fase la Comissió pel Desviament de la B-500 canvia de
metodologia i enretira les pancartes i deixa de banda actuacions com els talls
de carretera i centra la seva estratègia en contactar amb entitats veïnals dels
municipis afectats per la carretera B-500 com Mollet del Vallès, Martorelles, Tiana
o Badalona, per que aquestes intentin que les respectives alcaldies formulin
les peticions del desviament a la Generalitat. Per exemple, un fruit d’aquesta
feina va ser una reunió de treball l’abril de 2019 dels alcaldes de Badalona,
Mollet i Sant Fost juntament amb la Comissió i la Federació d’Associacions de
Veïns de Badalona, on van remarcar els acords parlamentaris sobre la qüestió
del desviament i on també els alcaldes va emfatitzar que el traçat provisional
hauria de ser respectuós amb el medi natural i garantir el mínim impacte
ambiental[24].
Conclusions
Sant Fost de
Campsentelles és un municipi petit pel que passa una carretera per on circulen tots
els vehicles que transiten entre el Barcelonès Nord i el Maresme Sud, i el
Vallès Oriental. Generalment, en els pobles per on passava una carretera, i més
amb un cert volum de vehicles, s’hi ha fet circumval·lacions que rodejaven els
municipis, però a Sant Fost, l’orografia fa que sigui difícil fer-ne una.
Aquesta
reivindicació té molts impediments, principalment perquè al ser un municipi
petit és molt difícil que la Generalitat respongui a les peticions i posi en
marxa el projecte del desdoblament. I encara és més complicat quan dins del
poble i del Ple Municipal hi ha oposició a aquesta demanda, perquè fa que no hi
hagi la unitat necessària per demanar conjuntament el desviament, tot i els
esforços de l’Ajuntament en intentar assemblar-s’hi.
Pel que respecta
a les acusacions d’exagerar la situació i d’explotar el cas amb fins
electoralistes, és cert que si bé aquesta reclamació porta moltes dècades sobre
la taula, el moviment “contemporani” va començar abans de les eleccions de maig
de 2015, a finals de 2014 i principis de 2015 com s’ha explicat, amb la
Comissió i les pancartes arreu del poble de “Fora B-500” i l’Alcaldessa
liderant aquesta lluita. Aquest fet podria portar-nos a tesis més properes a
l’oposició, com també és el cas que a la Comissió pel Desviament i als talls
que hi ha hagut poca presència ciutadana (tot i la població del municipi, 8.000
habitants), sumant-hi la capitalització de la reivindicació que pot arribar a
fer l’Alcaldia i les regidories; tot això ens pot fer pensar que la
problemàtica no és una necessitat si bé no irreal, poc urgent entre els veïns
de Sant Fost.
Tanmateix, al
parlar amb representants de l’Associació de Veïns la Selva del Vallès, de la
Comissió pel Desviament de la B-500 i també amb diversos veïns amb cases davant
de la carretera, sí que es constata que el problema existeix i és real. A molts
els preocupa sobretot la seguretat de la via, ja que per sortir a fer qualsevol
cosa han d’incorporar-se i utilitzar la B-500, una travessera per on asseguren
que molts vehicles sobrepassen amb escreix la velocitat permesa en un tram urbà;
així com les molèsties que els causa el pas continu de vehicles. El problema
rau, crec jo, en calibrar bé els beneficis que aportaria el desviament tenint
en compte els problemes que comporta, és a dir, val la pena realitzar el
desdoblament pels boscos i després els túnels, amb tot el que comportaria
econòmicament, mediambientalment i de conflictes amb els propietaris de finques
i masies de la zona per on passaria? Un altre factor que és clau és si realment
amb el desviament es disminuiria considerablement el trànsit a l’eventual
carrer central, de forma que compensés els costos.
A partir de tot
el que s’ha estudiat, penso que és gairebé impossible que s’executi el
desviament definitiu amb túnels en el curt/mitjà termini, per la situació
financera de la Generalitat i en termes polítics pel desacord del Govern amb
dur a terme ni tan sols el projecte. En quant a la possibilitat del desviament provisional
jo personalment hi veig molts inconvenients: com ens va transmetre l’Associació
de Veïns els habitants de Mas Llombart i Mas Corts i també de la Conreria s’hi
oposarien perquè no milloraria en res la seva situació, també és bastant
desraonat asfaltar camins de muntanya i inclús fer un pont per arribar a la
part alta de l’actual B-500, malmetria greument l’entorn natural, on s’hi fa
bastanta vida rural i de caminaires, ja que asfaltar significa de manera
colateral eixamplar el traçat dels camins actuals, modificar l’orografia per
salvar desnivells i revolts actuals perquè hi hagués la normal circulació d’una
carretera interurbana i evidentment perjudicar els boscos com a ecosistema
partint-los per la meitat, a més a més, la hipotètica carretera començaria
bastant més a prop de Barcelona que l’actual entrada, factor que faria dubtar
sobre quin traçat utilitzarien els vehicles que volen creuar la Serralada de la
Marina. Tot i aquests “contres”, un desdoblament provisional sense túnels és
més probable que algun similar al projecte de 2010.
Finalment, la
demanda de traspassar la titularitat del tram santfostenc al l’Ajuntament cada vegada està agafant més força. Si es
traspassa, que és difícil que el Govern català ho faci, la corporació local
podria dur a termes moltes mesures per minimitzar la problemàtica sense haver
de fer el desviament, tot i que és cert que seguirien passant les grans
quantitats de vehicles actuals: fer alguna rotonda per forçar a disminuir la
velocitat, disminuir l’amplada i augmentar la de les voreres per apuntar cap a
la idea de carrer, cosa en la que tothom segurament hi estaria d’acord, reduir
límits de velocitat i d’altres restriccions que pacifiquin el trànsit sense
haver de dependre de la Generalitat. Malgrat que com apunten els detractors com
ERC, que aleshores el manteniment de l’asfaltat seria una despesa de
l’Ajuntament, opino que és una bona idea.
En definitiva,
en aquest treball hem vist com el pas de la carretera B-500 pel municipi de
Sant Fost és un problema real dels veïns, encara que potser no és una urgència
que porti als ciutadans a fer grans reivindicacions, i també és probable que el
Govern d’Independents utilitzi el cas per fer bandera de la lluita, duta a
terme pel que molts qualifiquen com a “partit del poble”. En el cas, el que
porta a conflicte són les solucions, ja que quasi tothom coincideix en
l’anàlisi del problema a grans trets. És molt probable que si no hagués estat
per la crisi econòmica els projectes definitius s’haguessin executat, tot i les
probables oposicions en termes de preservació de l’entorn i dels interessos de
les masies de les zones rurals per on passaria la nova carretera. Però al no ser
així el context econòmic i institucional no és favorable a la demanda, a més,
el municipi de Sant Fost, com és més aviat conjunt d’urbanitzacions i
barris-dormitori, no s’ha format un moviment social ampli que lluiti de forma
unànime pel desviament.
Referències
-
Sant
Fost quiere sacar la carretera del cantro urbano (2014). La Vanguardia. Extret de: https://www.lavanguardia.com/local/valles-oriental/20141215/54420381657/sant-fost-campsentelles-sacar-carretera-b500-centro-urbano.html
-
Territori
redacta un projecte de traçat alternatiu de la B-500 a Sant Fost (2019). SomSantFost. Extret de: https://www.somsantfost.cat/noticia/46073/territori-redacta-un-projecte-de-tracat-alternatiu-de-la-b-500-a-sant-fost
-
Tres
accidents en només un dia a la B-500 a Sant Fost (2017). SomSantFost. Extret de: https://www.somsantfost.cat/noticia/16655/tres-accidents-en-nomes-un-dia-a-la-b-500-a-sant-fost
-
Un
atropello mortal de una anciana reactiva las protestes por la B-500 en Sant
Fsot (2016). Revista Digital Vallès.
Extret de: http://revistadelvalles.es/2016/05/03/un-atropello-mortal-de-una-anciana-reactiva-las-protestas-por-la-b-500-en-sant-fost/
-
El
Parlament reconeix per unanimitat la necessitat de desviar la B-500 (2018). SomSantFost. Extret de: https://www.somsantfost.cat/noticia/43586/el-parlament-reconeix-per-unanimitat-la-necessitat-de-desviar-la-b-500
-
Comissió
veïnal B-500 (2015). Ajuntament de Sant
Fost de Campsentelles. Extret de: http://santfost.cat/comissio_veinal_b500.html
- Jiménez,
Anna (2003, 2004, 2005 i 2009). Carretera B-500 per la Conreria, Observatori de projectes i debats
territorials de Catalunya. Extret de: http://territori.scot.cat/cat/notices/carretera_b_500_per_la_conreria_2003_400.php, http://territori.scot.cat/cat/notices/carretera_b_500_per_la_conreria_2004_535.php,
http://territori.scot.cat/cat/notices/carretera_b_500_per_la_conreria_2005_736.php
i http://territori.scot.cat/cat/notices/2009/12/carretera_b_500_per_la_conreria_1845.php
-
Pacte
Nacional per a les Infraestructures (2009). Generalitat
de Catalunya. Extret de: http://www.gencat.cat/especial/pni/pdf/pni.pdf (pàg. 61)
-
El
conseller Nadal presenta els estudis del futur Eix de la Conreria (2010). Govern.cat. Extret de: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/25662/conseller-nadal-presenta-estudis-del-futur-eix-conreria
-
Proposta
conjunta de remodelació C/ Barcelona (2015). Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles. Extret de: http://www.santfost.cat/index.php?info=2298
-
Sant
Fost segueix mobilitzant-se pel desviament de la B-500 (2015). Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
Extret de: http://www.santfost.cat/index.php?info=2210
-
Resolució
1021/X del Parlament de Catalunya, sobre el desviament del trànsit de la
carretera B-500 fora del centre urbà de Sant Fost de Campsentelles. Extret de: https://www.parlament.cat/getdocie/10014159
-
Acta
de la Sessió ordinària del Ple Ordinari de 12 d’abril de 2016. Extret de: http://media.seu-e.cat/acteca/820930008/2016/fe20fc9b-3e96-4e1c-b5cb-49560ab14d4b/ACTA%20PLE%20ORDINARI%2012%20ABRIL%202016.pdf
-
Desviament
B-500 (2016). Ajuntament de Sant Fost de
Campsentelles. Extret de: http://www.santfost.cat/index.php?info=2785
-
Resolució
212/XI del Parlament de Catalunya, sobre la carretera B-500 a Sant Fost de
Campsentelles. Extret de: https://www.parlament.cat/getdocie/11003544
-
Resolució
211/XI del Parlament de Catalunya, sobre la carretera B-500 entre Badalona i
Mollet del Vallès. Extret de: https://www.parlament.cat/getdocie/11003543
-
Acta
de la Sessió Ordinària del Ple Ordinari de 14 de febrer de 2017. Extret de: http://media.seu-e.cat/acteca/820930008/2017/b2ce0d07-3ae5-401b-b26e-fe9457c4b2da/ACTA%20PLE%20ORDINARI%2014%20DE%20FEBRER%202017%20.pdf
-
Resolució
79/XII del Parlament de Catalunya, sobre la carretera B-500 al pas per Sant
Fost de Campsentelles. Extret de: https://www.parlament.cat/getdocie/12001679
-
El
Parlament reconeix per unanimitat la necessitat de desviar la B-500 (2018). SomSantFost. Extret de: https://www.somsantfost.cat/noticia/43586/el-parlament-reconeix-per-unanimitat-la-necessitat-de-desviar-la-b-500
-
El
Parlament reconeix per unanimitat la necessitat de desviar la B-500 (2018). SomMollet. Extret de: https://www.sommollet.cat/noticia/43586/el-parlament-reconeix-per-unanimitat-la-necessitat-de-desviar-la-b-500
-
Territori
redacta un projecte de traçat alternatiu de la B-500 (2019). SomSantFost. Extret de: https://www.somsantfost.cat/noticia/46073/territori-redacta-un-projecte-de-tracat-alternatiu-de-la-b-500-a-sant-fost
-
Acta
de la Sessió Ordinària del Ple Ordinari de 12 d’abril de 2016. Extret de: http://media.seu-e.cat/acteca/820930008/2016/fe20fc9b-3e96-4e1c-b5cb-49560ab14d4b/ACTA%20PLE%20ORDINARI%2012%20ABRIL%202016.pdf
-
L’Ajuntament
defensa els interessos dels afectats per la B-500 (2019). Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles. Extret de: http://www.santfost.cat/index.php?info=4329
-
Reunió
dels alcaldes dels municipis de Sant Fost de Campsentelles, Badalona i Mollet,
afectats pel traçat de la carretera B-500 (2019). Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles. Extret de: http://www.santfost.cat/index.php?info=4398
[1] Sant Fost quiere sacar la carretera del
cantro urbano (2014). La
Vanguardia. Extret de: https://www.lavanguardia.com/local/valles-oriental/20141215/54420381657/sant-fost-campsentelles-sacar-carretera-b500-centro-urbano.html
[2] Territori redacta un projecte de traçat
alternatiu de la B-500 a Sant Fost (2019). SomSantFost.
Extret de: https://www.somsantfost.cat/noticia/46073/territori-redacta-un-projecte-de-tracat-alternatiu-de-la-b-500-a-sant-fost
[3] Tres accidents en només un dia a la
B-500 a Sant Fost (2017). SomSantFost.
Extret de: https://www.somsantfost.cat/noticia/16655/tres-accidents-en-nomes-un-dia-a-la-b-500-a-sant-fost
[4] Un atropello mortal de una anciana
reactiva las protestes por la B-500 en Sant Fsot (2016). Revista Digital Vallès. Extret de: http://revistadelvalles.es/2016/05/03/un-atropello-mortal-de-una-anciana-reactiva-las-protestas-por-la-b-500-en-sant-fost/
[5] El Parlament reconeix per unanimitat la
necessitat de desviar la B-500 (2018). SomSantFost.
Extret de: https://www.somsantfost.cat/noticia/43586/el-parlament-reconeix-per-unanimitat-la-necessitat-de-desviar-la-b-500
[6] Comissió veïnal B-500 (2015). Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
Extret de: http://santfost.cat/comissio_veinal_b500.html
[7] Jiménez,
Anna (2003, 2004, 2005 i 2009). Carretera B-500 per la Conreria, Observatori de projectes i debats
territorials de Catalunya. Extret de: http://territori.scot.cat/cat/notices/carretera_b_500_per_la_conreria_2003_400.php, http://territori.scot.cat/cat/notices/carretera_b_500_per_la_conreria_2004_535.php,
http://territori.scot.cat/cat/notices/carretera_b_500_per_la_conreria_2005_736.php
i http://territori.scot.cat/cat/notices/2009/12/carretera_b_500_per_la_conreria_1845.php
[8] Pacte Nacional per a les
Infraestructures (2009). Generalitat de
Catalunya. Extret de: http://www.gencat.cat/especial/pni/pdf/pni.pdf (pàg. 61)
[9] El conseller Nadal presenta els estudis
del futur Eix de la Conreria (2010). Govern.cat.
Extret de: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/25662/conseller-nadal-presenta-estudis-del-futur-eix-conreria
[10] Proposta conjunta de remodelació C/
Barcelona (2015). Ajuntament de Sant Fost
de Campsentelles. Extret de: http://www.santfost.cat/index.php?info=2298
[11] Sant Fost segueix mobilitzant-se pel
desviament de la B-500 (2015). Ajuntament
de Sant Fost de Campsentelles. Extret de: http://www.santfost.cat/index.php?info=2210
[12] Resolució 1021/X del Parlament de
Catalunya, sobre el desviament del trànsit de la carretera B-500 fora del
centre urbà de Sant Fost de Campsentelles. Extret de: https://www.parlament.cat/getdocie/10014159
[13] Acta de la Sessió ordinària del Ple
Ordinari de 12 d’abril de 2016. Extret de: http://media.seu-e.cat/acteca/820930008/2016/fe20fc9b-3e96-4e1c-b5cb-49560ab14d4b/ACTA%20PLE%20ORDINARI%2012%20ABRIL%202016.pdf
[14] Desviament B-500 (2016). Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
Extret de: http://www.santfost.cat/index.php?info=2785
[15] Resolució 212/XI del Parlament de
Catalunya, sobre la carretera B-500 a Sant Fost de Campsentelles. Extret de: https://www.parlament.cat/getdocie/11003544
[16] Resolució 211/XI del Parlament de
Catalunya, sobre la carretera B-500 entre Badalona i Mollet del Vallès. Extret
de: https://www.parlament.cat/getdocie/11003543
[17] Acta de la Sessió Ordinària del Ple
Ordinari de 14 de febrer de 2017. Extret de: http://media.seu-e.cat/acteca/820930008/2017/b2ce0d07-3ae5-401b-b26e-fe9457c4b2da/ACTA%20PLE%20ORDINARI%2014%20DE%20FEBRER%202017%20.pdf
[18] Resolució 79/XII del Parlament de
Catalunya, sobre la carretera B-500 al pas per Sant Fost de Campsentelles.
Extret de: https://www.parlament.cat/getdocie/12001679
[19] El Parlament reconeix per unanimitat la
necessitat de desviar la B-500 (2018). SomSantFost.
Extret de: https://www.somsantfost.cat/noticia/43586/el-parlament-reconeix-per-unanimitat-la-necessitat-de-desviar-la-b-500
[20] El Parlament reconeix per unanimitat la
necessitat de desviar la B-500 (2018). SomMollet.
Extret de: https://www.sommollet.cat/noticia/43586/el-parlament-reconeix-per-unanimitat-la-necessitat-de-desviar-la-b-500
[21] Territori redacta un projecte de traçat
alternatiu de la B-500 (2019). SomSantFost.
Extret de: https://www.somsantfost.cat/noticia/46073/territori-redacta-un-projecte-de-tracat-alternatiu-de-la-b-500-a-sant-fost
[22] Acta de la Sessió Ordinària del Ple
Ordinari de 12 d’abril de 2016. Extret de: http://media.seu-e.cat/acteca/820930008/2016/fe20fc9b-3e96-4e1c-b5cb-49560ab14d4b/ACTA%20PLE%20ORDINARI%2012%20ABRIL%202016.pdf
[23] L’Ajuntament defensa els interessos
dels afectats per la B-500 (2019). Ajuntament
de Sant Fost de Campsentelles. Extret de: http://www.santfost.cat/index.php?info=4329
[24] Reunió dels alcaldes dels municipis de
Sant Fost de Campsentelles, Badalona i Mollet, afectats pel traçat de la
carretera B-500 (2019). Ajuntament de
Sant Fost de Campsentelles. Extret de: http://www.santfost.cat/index.php?info=4398
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada