CONSTITVCIÓ
ÍNDEX
-
Preàmbul
-
Títol primer: De la Confederació
-
Títol segon: Dels drets i deures
-
Títol tercer: De la representativitat
-
Títol quart: De l’Estat
-
Títol cinquè: De les Repúbliques
-
Títol sisè: Del braç legislatiu
-
Títol setè: Del braç executiu
-
Títol vuitè: Del braç judicial
PREÀMBUL
Els Éssers Humans del planeta Terra, en exercici de la
nostra plena llibertat, convençuts que els ciutadans del món tenim una sèrie de
drets inalienables, com el dret a la Felicitat, a la Vida i a la Dignitat
humana; seguint l’esperit de les Nacions Unides i amb l’esperança d’unir la
Civilització Humana en la recerca de la prosperitat,
CONSTITUÏM la Confederació de Repúbliques Cosmopolites.
AFIRMEM els valors humans de la Pau i Llibertat
universals.
MANIFESTEM la voluntat de l’Estat mundial de vetllar pels
plens drets individuals i col·lectius dels ciutadans, en règim de Democràcia,
Justícia, Llibertat i Col·laboració Social.
ENS COMPROMETEM a fer valer el respecte i la tolerància a
tots els Éssers Humans i a les diferències entre aquests.
SANCIONEM la present Constitució de la Confederació com a
llei suprema, constituent i comuna de totes les Repúbliques Cosmopolites.
TÍTOL PRIMER
De la Confederació
Article I. Els
territoris de La Terra signants es constitueixen com a Confederació de
Repúbliques Cosmopolites, Estat mundial Democràtic, Social, Laic i de Dret. La
forma d’Estat és no presidencialista i parlamentària.
Article II. Tot Ésser Humà que es trobi sota jurisdicció de la
Confederació serà considerat ciutadà, independentment de qualsevulla
circumstància o condició. Així mateix, tota aquella persona resident fora de
territori cosmopolita que desitgi la ciutadania i així ho sol·liciti en tindrà
tot el dret. Els ciutadans adquireixen la majoria d’edat als 18 anys.
Article III. La sobirania de Confederació emana del poble cosmopolita
i aquest pot participar en la presa de decisions polítiques mitjançant els
diversos mecanismes democràtics establerts per la Constitució, com les
eleccions dels representants o els referèndums. El poble pot també revocar el
poder cedit en cas aquest consideri que els seus drets estan essent menyscabats
en exercici de llur legítim Dret a Resistència.
Article IIII.
1. La Confederació té sobirania sobre tot aquell
territori signant d’aquesta Constitució o amb posterior pacte d’acord amb les
disposicions de la present Constitució.
2. L’estructura de la Confederació es basa en el principi
de subsidiarietat. Primer, les Alcaldies dels Municipis, segon, les
Mancomunitats, tercer, les Repúbliques Cosmopolites, quart, les Regions
Subcontinentals, cinquè, les Unions Continentals i sisè, la Confederació de
Repúbliques Cosmopolites.
3. Qualsevol d’aquestes entitats té dret a la lliure
determinació i establir les relacions amb la Confederació que els seus
ciutadans decideixin democràticament. La voluntat i la raó de ser de
Confederació és unir tots els habitants de la Terra sota una Administració
global, expressant el desig dels ciutadans cosmopolites a que tots aquells
estats no integrants de la Confederació s’hi adhereixin lliurement.
4. Així mateix, pel que respecta a jurisdicció extraterrestre,
es considerarà Colònia tota base cosmopolita a qualsevol planeta o satèl·lit fins
que reuneixi els requisits per ser considerat un Municipi d’acord amb les
lleis.
TÍTOL SEGON
Dels drets i deures
Article V. La Confederació es basa en els valors democràtics
republicans de la Llibertat individual i col·lectiva, la Igualtat
d’oportunitats i davant la Llei i la Fraternitat entre els ciutadans i pobles
del món; així com en la Justícia Social, la Pau universal i tots els drets
reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans adoptada per
l’Assemblea General de les Nacions Unides. La màxima de la Constitució és la
següent: el límit de la llibertat personal és la llibertat d’altri.
Article VI. Tot Ésser Humà neix completament igual en drets i
llibertats que qualsevol altre sense cap mena de distinció per raó de raça,
gènere, sexe, origen, ètnia, orientació sexual, condició física, social o
econòmica o qualsevol altra. L’Administració serà la garant d’aquest principi.
1.
Tot ciutadà té dret a la vida i a la integritat física; també té dret a una
mort digna en casos de patiment extrem i regulats per la Llei.
2.
Tot ciutadà té dret a la llibertat de consciència, opinió, expressió i
premsa físicament o per Internet o altres mitjans en qualsevol àmbit davant la
imparcialitat de l’Estat. En l’àmbit religiós i confessional l’Estat serà laic
i en l’àmbit polític i ideològic, l’Estat protegirà el pluralisme d’opinions.
3.
Tot ciutadà té dret a no ser retingut o detingut sense cap justificació i
de manera arbitrària per cap funcionari ni individu. En cas de detenció d’acord
amb la Llei, la persona restarà innocent fins que es demostri el contrari. Cap
persona no pot ser torturada o danyada físicament i es pot acollir al dret a no
declarar.
4.
Tot ciutadà té dret a la privacitat, l’Estat no podrà immiscir-se en la
vida privada dels individus, ni física ni virtualment; així mateix, vetllarà
perquè cap individu o col·lectiu vulneri la privacitat d’algú. El domicili i la
correspondència física o virtual és inviolable a excepció de resolució judicial
expressa o de delicte flagrant.
5.
Tot ciutadà té dret a circular amb plena llibertat per qualsevol lloc del
món sense cap restricció que no sigui per imperatiu legal en circumstàncies
judicials extremes i d’acord amb la Llei.
6.
Tot ciutadà té dret al desenvolupament personal, intel·lectual i social i l’accés
a l’Educació pública -obligatòria fins als setze anys d’edat-, les Biblioteques
i a d’altres mecanismes culturals estatals i privats.
7.
Tot ciutadà té dret a associar-se amb altres ciutadans en organitzacions
sindicals, empresarials, polítiques, ideològiques, culturals i d’altres.
8.
Tot ciutadà té dret a vaga, al treball, a l’habitatge, a l’emprenedoria, a
la propietat privada, a la família i a un procés judicial just; aquests drets
seran regulats per lleis expresses en cada àmbit.
Article VII. Els ciutadans tenen certs deures d’acord amb les seves
capacitats i condició.
1.
Tot ciutadà té el deure de preservar la pau social, l’harmonia i el
respecte entre els habitants i pobles del món.
2.
Tot ciutadà té el deure d’obeir l’Estat i la Justícia en tant que expressió
de la voluntat popular; a excepció de situacions aplicables al dret a
resistència al poder.
3.
Tot ciutadà té el deure de preservar l’ordre ecològic mundial.
4.
Tot ciutadà té el deure de no danyar la integritat física i moral d’altri
ni restringir la seva llibertat. Serà d’especial atenció i preservació la
dignitat de la persona en l’àmbit socioeconòmic, sexual, de gènere i racial.
Article VIII.
1. Els ciutadans, individual o col·lectivament tenen dret a la propietat
privada, protegida per l’Estat i la Constitució. Els individus i les empreses
tenen dret a participar lliurement en l’economia de mercat i generar riquesa
personal i privada.
2. Per aconseguir la Justícia Social i la igualtat
d’oportunitats l’Administració té dret a regular el mercat mitjançant impostos
i altres regulacions justificades, sense perjudicar greument el dret a la
propietat privada. Els ciutadans tenen dret a uns serveis públics universals
com l’Educació, la Sanitat, la Policia i la seguretat social.
3. Totes les formes de riquesa dins de l’Estat serà subordinada
a l’interès general i al benestar col·lectiu dels ciutadans.
Article VIII.
1. Pel que fa a la relació entre els humans i el medi ambient i els éssers
vius, l’Estat i els ciutadans tenen el deure, dintre de les seves capacitats,
de mantenir un desenvolupament sostenible ecològic, social i econòmic.
2. L’Estat ha de fer servir mitjans com incentius
econòmics i/o jurídics, impostos o altres mitjans per evitar la contaminació
ambiental, l’augment de l’efecte hivernacle o qualsevol altre mal greu per a la
Terra i els éssers vius que hi habiten; així com invertir en recerca científica
i tecnològica per afavorir les relacions sostenibles entre la Civilització i la
Terra.
TÍTOL TERCER
De la
representativitat
Article IX.
1. La Confederació de Repúbliques
Cosmopolites pot ser oficialment coneguda també per les sigles C.R.C. o simplement
“la Confederació”.
2. La bandera oficial de la Confederació és una aspa mig
porpra mig negra sobre un fons blanc a l’horitzontal i verd al vertical.
3. La moneda de la Confederació és el Cosmo (C).
3. El lema de la Confederació és “Pau i Llibertat”,
universalment conegut com a “Pax et Libertas” en llengua llatina.
4. La Confederació no té cap llengua oficial. Els documents i comunicats de
l’Estat es faran en les llengües més conegudes per la població mundial que són
l’anglès, el francès, el xinès mandarí, el rus i el castellà; i serà
responsabilitat de les Repúbliques fer una versió en les llengües que consideri
oportunes per a la seva població.
5. La Confederació té un sistema de capitalitat
compartida. Hi ha set capitals corresponents a les Administracions més
importants de la Confederació: el Consell
Cosmopolita a Nova York, l’Assemblea Cosmopolita a El Cairo, el Congrés de les
Repúbliques a Pequín, el Tribunal Confederal Constitucional a Buenos Aires, el
Tribunal Confederal de Justícia a Moscou, la Seu Presidencial a Bombai i la Secretaria
General Colonial a Johannesburg.
6. El
President, el Conseller Primer, els diputats i tots els altres electes de les
institucions de l’Estat representen la Confederació i els ciutadans
cosmopolites.
TÍTOL QUART
De l’Estat
Article XI. La Confederació es regeix pel principi de separació de
poders. Aquests seran el legislatiu, com a Parlament, l’executiu, com a Consell
Cosmopolita, i el judicial, com a Tribunals de Justícia. Els poders de l’Estat
són independents entre si a excepció de les responsabilitats respecte la
Justícia i els mecanismes de relació entre el Parlament i el Consell
Cosmopolita.
Article XII. La Confederació té Cap d’Estat, anomenat President de la
Confederació, amb caràcter de primus
inter pares, representa l’Estat i és la persona més important de la res publica de la Confederació però
sense res més diferencial de qualsevol ciutadà pel que fa a altres aspectes. El
Vicepresident de la Confederació serà el seu subordinat i successor en cas de renúncia,
incapacitat o mort.
1.
El President i el Vicepresident són elegits cada cinc anys en unes
eleccions presidencials a dues voltes en una sola circumscripció mundial.
2.
És d’obligat compliment que els candidats a la presidència i
vicepresidència participin en un debat a la Televisió Pública Cosmopolita abans
de la primera volta i els dos restants abans de la segona.
3.
El President dirigirà tot allò relacionat amb les Colònies i designarà el
Secretari General Colonial.
4.
El Vicepresident dirigirà tot allò relacionat amb l’Agència Espacial Cosmopolita.
5.
El President elegirà el Gabinet Presidencial, òrgan que executarà les
funcions de la Presidència d’acord amb la Llei.
Article XIII. L’Estat es constitueix en dos escales bàsiques i
fonamentals, que són la Confederació i les Repúbliques, en tant que la
Confederació és la unió voluntària de les Repúbliques com a sobiranes. Les
ciutats, metròpolis, conurbacions i megalòpolis seran una unitat política
bàsica també quan la República així ho indiqui.
1.
Seran de competència exclusiva de la Confederació els àmbits de drets
humans, medi ambient, comerç, exteriors i afers espacials. Seran de competència
gradual els àmbits d’economia, transport, Justícia i infraestructures d’acord
amb l’abast territorial dels anteriors.
2.
Seran de competència exclusiva
de les Repúbliques els àmbits de legislació laboral, serveis públics com
educació i sanitat
Article XIII. La Confederació té diversos nivells d’Administració als
territoris amb autonomia i govern propis a les capitals.
1.
Les Unions Continentals seran: Unió Americana (Ciutat de Mèxic), Unió Europea
(Brussel·les), Unió Africana (Nairobi), Unió Asiàtica (Tokio), Unió Oceànica (Auckland).
2.
Les Regions Subcontinentals seran: Regió Nord-americana (Toronto), Regió
Llatino-americana (Bogotà), Regió Europea Occidental (Londres), Regió Europea
Oriental (Kíev), Regió Sahariana (Tunis), Regió Sub-sahariana (Dakar), Regió
del Pròxim Orient (Bagdad), Regió Asiàtica Central (Kabul), Regió Asiàtica
Meridional (Calcuta), Regió d’Orient Llunyà (Seül), Regió Asiàtica Pacífica
(Jakarta), Regió d’Oceania Continental (Sydney) i Regió d’Oceania Insular
(Suva-Fiji).
3.
Les Repúbliques Cosmopolites seran: República de la Costa Est Nord-americana
(Filadèlfia), República de la Costa Oest Nord-americana (Los Angeles),
República Central Nord-americana (Dallas), República Nòrdica Americana (Quebec);
República Centre-americana (Ciutat de Panamà), República Caribenya (La Habana),
República Llatina de la Gran Colòmbia (Caracas), República Sud-americana
(Santiago de Xile), República Amazònica (Belém), República Brasilera (São
Paulo), República de la Plata (Montevideo), República Andina (Lima); República
Britànica (Edimburg), República Ibèrica (Madrid), República Francesa (París),
República Germànica (Berlín), República Itàlica (Roma), República Escandinava
(Estocolm), República Balcànica (Atenes), República Bàltica (Riga), República
Eslava Occidental (Varsòvia); República Eslava Oriental (Sant Petersburg),
República Caucàsica (Tbilissi); República Asiàtica Central Septentrional
(Astanà), República Asiàtica Central Meridional (Asgabat); República del Magrib
(Casablanca), República del Màixriq (Alexandria); República Africana de Guinea
(Lagos), República Centre-africana (Kinshasa), República de la Banya d’Àfrica
(Addis Abeba), República Sud-africana (Pretòria), República de Madagascar
(Antananarivo), República del Sahel Oriental (Khartum); República Persa
(Teheran), República Àrab (La Meca), República del Creixent Fèrtil (Jerusalem),
República Turca (Ankara); República de l’Himàlaia (Kàtmandu), República de l’Indus
(Islamabad), República Índia (Bangalore), República del Ganges (Dacca);
República Siberiana (Omsk), República de
les Estepes (Ulan Bator), República del Uiguristan (Ürümqi), República Xinesa
(Xangai), República Japonesa (Kyoto), República Coreana (Pyongyang), República
de Manxúria (Shenyang); República de la Indoxina (Bangkok), República Tibetana
(Lhasa), República Asiàtica Pacífica Insular (Manila); República Australiana
(Melbourne), República Neozelandesa (Wellington); República de Papua (Port
Moresby), República de les Illes Oceàniques Unides (Honolulu).
4.
La designació de les Mancomunitats serà competència de les Repúbliques
d’acord amb un procés constituent amb participació ciutadana, així com
l’establiment de les competències de les primeres. Les Mancomunitats seran
resultat de la unió de metròpolis, conurbacions o megalòpolis, que seran la base
de construcció de les Mancomunitats, xarxes de nuclis urbans, ciutats,
interconnectades i amb trets comuns.
5.
La designació dels Municipis serà competència de les Mancomunitats d’acord
amb un procés constituent amb participació ciutadana, així com l’establiment de
les competències de les primeres. El Municipi és la base de l’Administració de
la Confederació i la més propera als ciutadans.
Article XIV. Els Territoris Especials són tots aquells territoris sota
jurisdicció de la Confederació que no es poden classificar en cap dels casos
anteriors. Hi ha cinc casos contemplats per la Constitució o més en cas d’una
llei expressa.
1. El Territori de l’Antàrtica i el Territori de l’Àrtic serà
igual a tots els efectes jurídics al de les Repúbliques sense tenir Parlament
ni Govern. Es governarà des del Departament d’Afers Polars de la Conselleria de
l’Administració, Foment, Territori, Justícia i Transparència. Els Territoris no seran urbanitzables a excepció de les
bases científiques i de recerca, l’Antàrtica i l’Àrtic seran un bé d’interès ecològic
mundial.
2. Les Aigües Marítimes i Oceàniques seran de jurisdicció
de la Confederació i serà aquesta que reguli la circulació i el consum,
basant-se en els pilars de la lliure circulació i el desenvolupament
sostenible.
3. L’Espai Aeri de tota la Terra serà de jurisdicció de
la Confederació i serà aquesta que reguli la circulació, basant-se en els
pilars de la lliure circulació i el desenvolupament sostenible.
4. Les naus espacials, satèl·lits i altres objectes
artificials de propietat de la Confederació gaudiran d’un règim especial
regulat pel reglament de l’Agència Espacial Cosmopolita i totes les persones
que hi siguin gaudiran dels mateixos drets i deures que qualsevol ciutadà
cosmopolita.
5. Les Colònies són els territoris extraterrestres que es
troben en un planeta o satèl·lit natural. Gaudiran d’un règim especial regulat
per la Secretaria General Colonial, que és designada pel President de la
Confederació, el qual dirigirà els afers colonials. Els habitants de les
Colònies són equiparables en drets i deures als de la Terra. Hi ha el mateix
sistema democràtic que als Municipis, amb un Consell Colonial per cada Colònia
que elegeix a un Cònsol, cap de Govern del territori.
Article XIII. Les administracions no territorials seran les següents.
1. L’Agència Espacial Cosmopolita tindrà la seu a
Houston. Serà supervisat pel Vicepresident de la Confederació. Tindrà un
Secretari Executiu que serà un tecnòcrata designat per concurs públic. Una llei
expressa la regularà.
2. La Mèdia Pública Cosmopolita (MPC) serà una corporació
pública de ràdio, televisió i mitjans d’Internet. Tindrà un Secretari Executiu
que serà un tecnòcrata designat per concurs públic. Serà una organització
plural, independent i no polititzada; no depèn de cap altre institució. Una
llei expressa la regularà.
3. L’Organització de Salut Mundial serà una entitat
independent que procurarà de la salut pública de la Confederació. Tindrà un
Secretari Executiu que serà un tecnòcrata designat per concurs públic. Una llei
expressa la regularà.
4. El Banc Mundial Cosmopolita serà una entitat econòmica
i monetària dirigida per la Conselleria Econòmica, d’Hisenda i de Treball
5. La Policia Cosmopolita serà un cos que vetllarà pel
compliment de la Llei d’acord amb els codis penal i civil i als Tribunals de
Justícia. Estarà sota la direcció de la Conselleria de Defensa, Interior i
Exteriors. Tindrà un Director General designat per concurs públic. Una llei
expressa la regularà.
6. Les Forces de Pau seran un cos de seguretat armat que
tenen com a missió preservar la pau social i l’harmonia entre les Repúbliques i
els territoris exteriors a la Confederació, així com preservar la vigència de
la present Constitució mentre el poble continuï atorgant-li legitimitat. Una
llei expressa les regularan.
TÍTOL CINQUÈ
De les
Repúbliques
Article XIII. Les
Repúbliques Cosmopolites es constitueixen com a unitats bàsiques sobiranes i
constitutives de la Confederació, estats democràtics, socials, laics i de Dret.
La forma d’Estat és no presidencialista i parlamentària.
Article XIII. Les Repúbliques tindran una Constitució pròpia amb els
principis propis de la Confederació com la separació de poders, els drets i
deures de la present Constitució i altres punts propis sempre d’acord amb
l’esperit de la Confederació.
Article XIII. El poder executiu es constitueix com a Govern de la
República, al cap del qual està el President del Govern, que nomena els
Ministres amb les carteres que s’indiquin a les respectives constitucions.
Article XIII. El poder legislatiu es constitueix com a Cort Republicana
i Senat d’acord amb l’establert al punt 3 de l’Article X del Títol Sisè de la
present Constitució.
Article XIII. El poder judicial es constitueix com a Tribunal Superior Republicà
com a màxim òrgan de la Justícia de les Repúbliques Cosmopolites i ultima
instància en a quest territori abans de passar a jurisdicció de les Regions.
TÍTOL SISÈ
Del braç
legislatiu
Article X. El poder legislatiu es constitueix com a Parlament
bicameral amb capacitat de fer lleis, derogar-les, fiscalitzar el poder
executiu i aprovar els pressupostos, així com nomenar el Conseller Primer i el
President de cada cambra amb majoria absoluta o simple en primera o segona
voltes respectivament. El formen l’Assemblea Cosmopolita – amb seu a el Cairo-
i el Congrés de les Repúbliques –amb seu a Pequín.
Article X. La Confederació té com a mecanisme de decisió i
participació política la Democràcia parlamentària semi-directa amb sufragi
universal a partir de 18 anys.
Hi ha tres mecanismes de participació política: les
eleccions, els referèndums i el procés constituent. Tot ciutadà té dret a votar
de manera lliure i secreta.
Article X. Es duen a terme eleccions lliures i directes cada quatre
anys com a norma general on es trien els representants del poble. Es
constitueix un Parlament bicameral a la Confederació.
1.
La cambra baixa serà l’Assemblea Cosmopolita amb seu a el Cairo, amb d’entre
700 i 800 diputats elegits a tot el món amb criteris de proporcionalitat i
llistes obertes, sempre que sigui un nombre senar.
2.
La cambra alta serà el Congrés de les Repúbliques, amb d’entre 900 i 1.000
representants dels territoris confederats escollits per circumscripcions
uninominals a dues voltes, sempre que sigui un nombre senar.
Als altres nivells de l’Estat el poder legislatiu
s’organitza de la següent manera:
3.
A les Repúbliques Cosmopolites es constitueixen la cambra baixa com a Cort Republicana
amb 500 diputats i la cambra alta com a Senat amb 350 diputats. Les dues
cambres s’elegeixen de la mateixa manera que al nivell confederal i amb les
mateixes atribucions.
4.
Als nivells restants de l’Administració el sistema serà unicameral i de
forma proporcionada a la població del territori, una llei expressa ho regularà.
Els parlaments sub-confederals es constituiran en una única circumscripció amb
escons proporcionals i llistes obertes. Els parlaments tindran les següents
denominacions de les cambres: a la Unió Continental serà la Junta Continental,
a les Regions Subcontinentals serà la Convenció Regional, a les Mancomunitats
serà la Cambra de Representants i a les Alcaldies serà la Comuna Popular.
Article X. Es duen a terme referèndums per canviar o aprovar lleis
de caràcter rellevant de forma vinculant o no depenent de la iniciativa. Es
poden convocar per iniciativa parlamentària amb la petició d’un quart d’alguna
cambra, iniciativa del govern o popular. Es reclamarà el 15% de signatures dels
ciutadans per les lleis i el 25% per reformar la Constitució o decidir
canviar-la en totes dues iniciatives.
Article X. Si el referèndum sobre el canvi de Constitució és
favorable es durà a terme un procés constituent, on el poble autoorganitzat
participa en la nova constitució juntament amb els parlamentaris de baix a dalt
en quant a territoris. Una llei expressa regularà aquest procés.
TÍTOL SETÈ
Del braç
executiu
Article X. El poder executiu es constitueix com a Govern mundial anomenat
Consell Cosmopolita, amb seu a Nova York. Tindrà com a competències l’execució
de les lleis i l’administració dels afers i polítiques diàries de l’Estat, així
com dirigir els assumptes interns de la Confederació.
Article X. El Consell Cosmopolita està format pel Conseller Primer, que és el cap de Govern i coordinador
de les Conselleries. Aquest serà elegit per l’Assemblea Cosmopolita i ratificat
pel Congrés de les Repúbliques d’acord amb l’establert en el títol anterior. El
Conseller Primer és el funcionari amb més poder de la Confederació i per aquest
motiu haurà d’ésser controlat pel Parlament. A més, pot ser destituït
mitjançant una moció de censura per majoria absoluta de la cambra baixa.
Article X.
1. La resta del Govern serà designat pel Conseller
Primer. L’integra el Conseller Segon, portaveu del Consell, segona persona més
important del Govern i successor del cap de l’executiu i cinc Consellers.
TÍTOL VUITÈ
Del braç
judicial
Article X. El poder judicial es constitueix com a Tribunals de
Justícia que resolen conflictes entre entitats jurídiques d’acord amb les lleis
de la Confederació i de les Repúbliques i les apliquen per garantir la
convivència social.
Article X. El Tribunal Confederal de Justícia és el màxim òrgan del
poder i última instància judicial. Els seus magistrats seran escollits pel cos
de jutges de forma totalment apolítica.
Article X. El Tribunal Confederal Constitucional s’encarregarà de casos
de conflictes constitucionals pel que fa a lleis i actuacions d’institucions o
de ciutadans que presumptament trenquin l’ordre constitucional.
Article X. Hi ha tribunals inferiors que s’han de recórrer abans
dels dos anteriors. Hi ha Tribunals Federals Continentals, Tribunals Regionals,
Tribunals Republicans, Tribunals Mancomunats i Tribunals Locals de primera
instància per a cada jurisdicció i importància.
Article X. El Fiscal General Confederal s’encarregarà de cursar les
acusacions en nom de l’Estat en cas de presumpte delicte. Hi ha fiscals en cada
estrat territorial.
Article X. El Defensor del Poble Cosmopolita s’encarregarà de
procurar pel respecte dels drets dels ciutadans a la Confederació i actuarà
contra qualsevol abús de poder per part de les institucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada