“Solitud” de Víctor Català
Índex
Introducció___________________________________________________2
Autor_______________________________________________________3
Context literari________________________________________________4
Argument per capítols__________________________________________5
Personatges__________________________________________________8
Evolució dels personatges_______________________________________9
La simbologia de la muntanya___________________________________10
Conclusió___________________________________________________10
Opinió personal______________________________________________11
Webgrafia___________________________________________________11
Introducció
Estem treballant i estudiant la
novel·la Solitud de Víctor Català.
Obra publicada per parts a la revista Joventut
durant els anys 1904 i 1905. Essent l’obra més representativa del modernisme
català, narra la historia d’una dona, la Mila, que s’enfronta a les dificultats
del seu matrimoni i de la muntanya. En aquest treball es parlarà de la
biografia de l’autor, del context literari de l’obra, així com hi haurà un
resum per capítols de l’argument de Solitud,
també es comentarà el paper dels diferents personatges més importants i
l’evolució dels principals. D’altra banda hi trobarem la simbologia que
adquireix la muntanya respecte la novel·la i acabarem amb una valoració del
treball i finalment l’opinió personal de la lectura.
Autor
Caterina Albert i Paradís, també
coneguda amb el seu pseudònim de Víctor Català, va ser una escriptora catalana que
va néixer el 1869 i va morir el 1966 a l’Escala.
Nascuda en una família de propietaris
rurals va interessar-se per la literatura gràcies al seu pare. Va ser seguidora
de La Renaixença, així com de vàries revistes
i llibres durant l’adolescència, també va començar a escriure en aquesta època
com per exemple l’obra Parricidi.
Va entrar en l’escena literària amb La Infanticida participant als Jocs
Florals de Barcelona del 1898. L’escàndol produït arran de la publicació de Senyoreta de l’Escala donà peu a
l’adopció del seu pseudònim masculí.
Essent una gran exponent del
modernisme català va publicar vàries obres de narrativa com Drames rurals, Ombrívoles, Caires vius i
Solitud, la seva obra mestra. En l’àmbit de la poesia va escriure poemaris
notables com El cant dels mesos, Llibre blanc i 4 monòlegs en vers. Totes aquestes obres van ser escrites a la
dècada del 1900.
Durant aquesta època manté una
relació literària amb Joan Maragall, Narcís Oller i Àngel Guimerà. També va
rebre influències de Maupassant i Ibsen en quant al pensament determinista
naturalista i fatalista còsmic.
Després d’un període sense producció
literària, a partir dels anys vint es publiquen obres com La mare balena, Un film (3000
metres), Contrallums, Vida mòlta i Jubileu.
Sempre va voler separar la seva vida
literària com a Víctor Català i la personal com a Caterina Albert. Tal i com
van fer d’altres grans escriptores europees al segle XIX. A més, en les seves
obres esmenta temes com la marginació social de la dona, el desig femení, les
relacions entre dones, la maternitat, la solitud i la vellesa; també fa una
crítica a la institució del matrimoni.
Context LITERARI
Solitud és una
obra modernista. Aquest moviment té els seus inicis a finals dels segle XIX i s’estén
fins als primers anys del segle XX. Els principals impulsadors van ser joves
intel·lectuals provinents de la burgesia catalana, la qual era materialista i
conservadora, aquests nous pensadors van començar a criticar la seva pròpia
classe social i es van dedicar a les arts amb l’objectiu de modernitzar la
societat mitjançant la cultura, així doncs va ser contrària a la Renaixença. A
més va tenir un important component europeista, i pretenia equiparar la cultura
i especialment la literatura catalanes al nivell de les altres llengües del
vell continent.
Autors catalans importants són Joan
Maragall en poesia i Santiago Rusiñol en teatre. Mentre hi va haver dos
referents a la resta d’Europa com H. Ibsen i M. Maeterlinck.
El modernisme té molt present la
natura, i hi busca la perfecció per fugir d’una realitat hostil. A l’obra de
Català es pot veure com la protagonista es refugia en la muntanya i en la seva
bellesa, la qual és mostrada pel pastor per defugir del seu matrimoni.
A Solitud, l’escriptora fusiona el
simbolisme i el costumisme, el primer propugna l’existència d’una realitat
oculta, mentre que en el segon s’expliquen realitats tipificades d’abans del
progrés tecnològic i on els personatges intenten sobreviure a unes condicions
adverses.
Un altre moviment literari
contemporani a l’obra de Víctor Català és el noucentisme, encapçalat per Eugeni
d’Ors, va ser un moviment elitista i catalanista, que valorava l’ordre i la
mesura sovint mirant als clàssics grecollatins. Era principalment conservador
en contraposició al progressisme modernista.
Argument per capítols
-Introducció-
I. La pujada:
La Mila i en Matías viatgen en el
carro d’un pagès, el qual promet visitar-los algun dia, en direcció a l’ermita.
Després han d’anar-hi a peu per unes zones molt esquerpes on la protagonista es
cansa molt i llavors descansen en un replà. Al arribar a l’ermita ella exclama:
“Quina solitud!”.
II. La fosca:
Quan arriben a la porta de l’ermita
es troben un vell pastor amb un nen petit. El primer, anomenat Gaietà, els
ensenya la casa i la capella. Tot i això no s’hi entretenen gaire ja que el
marit vol sopar i anar a dormir.
III. Claror:
El dia següent l’ermitana acompanya
el pastor a munyir cabres i a visitar aquella zona de la muntanya, així com
anar a veure el campanar. Durant el dia, el pastor li va explicar que era vidu,
degut a que la seva dona va tenir un accident amb el carro per la muntanya. Cap
al final del dia, veuen l’Ànima, el qual, segons en Gaietà, és la cosa més vil
de la muntanya.
-Nus-
IV. Neteja:
La Mila comença a netejar tota la
casa i la capella, però en Matías evita ajudar-la dient que ha de parlar amb el
rector. Quan està netejant l’altar de l’ermita, l’Ànima s’hi apropa per demanar-li
alguna cosa per beure.
V. Sumant dies:
En Matías segueix vaguejant com
sempre i la seva dona s’enfada amb ell. Llavors el pastor Gaietà fa una
cargolada, on el marit de la Mila convida a l’Ànima, que menja cargols d’una
manera fastigosa i repugnant segons la Mila. A més, en Matías va a caçar amb
ell.
VI. Rondalles:
Un dia el pastor li explica una
rondalla al nen petit. Aquesta tracta sobre un home sant i unes encantades que
el van convertir en ocell, i on elles li oferien riquesa i poder, però ell ho
rebutja, perquè només volia estar amb elles i va morir d’amor.
VII. Primavera:
Al arribar la primavera, la Mila mira
cada vegada amb més bons ulls la muntanya i fa que li canviïn els sentiments.
El pastor i l’Arnau, un jove del mas veí, li diuen que la muntanya l’ha fet més
bella. Al despertar-se desprès d’una adormida involuntària, l’Ànima l’està
observant i rient-se. A més, la Mila té la idea de confessar-se i cuida d’uns
gatets que l’Ànima havia deixat orfes.
VIII. La festa de les roses:
A l’ermita se celebra la festa de les
roses, on la Mila fa els preparatius. S’explica com l’Ànima mata conills de forma
cruenta i ella no ho pot suportar. Finalment hi ha la missa del capellà en
honor a Sant Ponç i tot seguit la processó.
IX. Gatzara:
La festa a l’ermita acaba
descontrolant-se, els homes estaven impacients per menjar, i el primer plat que
surt de la cuina és pels cures. Després, a l’hora de ballar uns quants es
comencen a pegar fins que arriba la Guàrdia Civil. En Matías ha aprofitat per
fer negocis venent roses.
X. Relíquies:
L’endemà de la festa la Mila es dóna
compte de que havia estat un desastre, a més, en Matías s’hi havia gastat tots
els seus diners. Més endavant, l’Arnau li demana matrimoni, però ella el
rebutja.
XI. Mal de muntanya:
La protagonista entra en una gran
depressió, ja que no té ningú per ajudar-la: l’Arnau ja no la visita i el seu
marit se’n va a caçar amb l’Ànima. Però el pastor la veu un dia plorant i parla
amb ella fins que la fa somriure.
XII. Vida eterna:
Cap a la tardor, en Gaietà ensenya a
la Mila a caminar per la muntanya sense fer-se mal. Estant junts, ella li
explica que va conèixer al seu marit quan ell acompanyava el comprador d’una
barca de la seva tieta. Ell li va demanar matrimoni i ella va acceptar, només
per no quedar-se sola. Aleshores el pastor li explica una llegenda que havia
après de jove.
XIII. El Cimalt:
Abans de que el pastor marxi de
l’ermita, acompanya la Mila a pujar el Cimalt. Ella se sent molt feliç amb el
Gaietà durant l’ascens. Fins i tot sent una atracció per ell. I, de sobte,
veuen un rostre: l’Ànima els segueix.
XIV. En la creu:
Al cim de la muntanya la Mila comença
a plorar i el pastor la consola. Llavors ella comença a imaginar-se històries
d’amor amb ell. Després en Gaietà li diu que l’Ànima i en Matías es gasten
molts diners en el joc. Més endavant en la conversa, ella descobreix que el
pastor té seixanta-tres anys i li arruïna el dia.
XV. La relliscada:
A l’ermita, la Mila se sent molt
sola. Al baixar al poble per fer uns encàrrecs li diuen que el pastor Gaietà ha
tingut un accident, una relliscada per la muntanya, i ha mort. Aquest fet
l’afecta molt i se sent encara més en solitud.
-Desenllaç-
XVI. Sospites:
Visitant Sant Ponç, una dona i el
rector li comenten que des de que el pastor va morir, en Matías ha anat pagant
tots els deutes, i que era molt sospitós, ja que el pastor tenia diners i al seu
cadàver no se li’n van trobar.
XVII. La nit aquella:
Una nit, mentre el marit de la Mila
està en una festa, ella fa feina a l’ermita. Llavors, es troba l’Ànima dins la
casa. Ell comença a tirar-li monedes als peus i després la viola. Quan tot
s’acaba ella està plena de sang per una ferida i és llavors quan es dóna compte
que l’Ànima havia assassinat al pastor, així doncs aquest no la podria protegir
més.
XVIII. La davallada:
La Mila espera al seu marit. Quan
arriba ella li explica tot el que ha passat i que havia decidit anar-se’n. En Matías
no sap què fer, perquè ella li diu que no volia que l’acompanyés. Així doncs,
la Mila se’n va de l’ermita en absoluta solitud.
Personatges
Els personatges de la novel·la es
poden dividir en dos blocs principals: els positius, la Mila i el pastor; i els
negatius, en Matías i l’Ànima. El pastor i l’Ànima funcionen com a guies de la
Mila i en Matías respectivament, un cap a millor i l’altre cap a pitjor. El
Baldiret i l’Arnau són personatges secundaris que no tenen molta importància en
la història.
- Mila: és
l’ermitana, una dona jove i bonica casada amb en Matías. Va créixer amb els
seus oncles ja que era orfe. Es va casar no per amor sinó per no quedar-se
sola. Té una forta relació d’amistat amb el pastor que, en certa manera, la guia
per la vida a la muntanya, també té una relació de maternitat amb el nen com si
fos el fill que ella mai havia tingut.
- Matías: és
l’ermità, casat amb la Mila. És un home mandrós, gandul i està tot el dia
vaguejant sense ajudar la seva dona a fer les feines de la casa i de l’ermita.
No estima de debò la Mila, ja que mai vol estar amb ella i sempre va amb
l’Ànima pel bosc a caçar o va al poble a jugar. No fa la funció de marit i el
supleix el pastor Gaietà.
- Gaietà: és un
pastor vell que cuida d’un nen a l’ermita. Havia estat casat però la seva dona
es va morir. Coneix molt bé la muntanya i els secrets que guarda, és un home
savi que transmet els seus coneixements a través del les llegendes i rondalles.
Dóna a conèixer la muntanya a la Mila i li ensenya a apreciar la seva bellesa.
Fa tot el possible perquè no se senti sola i la protegeix tant dels perills de
la muntanya com de l’Ànima, la qual considera la cosa més vil i ruïna dels
boscos.
- Baldiret: és
un nen que viu a la casa de l’ermita amb el pastor. És el fill d’una família
del poble que el van deixar allà. Per ell el pastor és com un pare i la Mila
com una mare.
- Arnau: és un
jove fill d’una família d’un mas proper a l’ermita. S’anava a casar amb una
dona però va cancel·lar el casament per casar-se amb la Mila. Quan li transmet
els seus sentiments ella el rebutja, perquè ja està casada. Després d’això se
n’allunya.
Evolució dels personatges
La Mila és un personatge rodó, per
tant evoluciona durant l’obra. Al principi de Solitud és una dona jove i inexperta, i la seva inseguretat la durà
a no ser capaç de prendre decisions pròpies. Té moltes ganes de viure la vida
amb el seu marit Matías i de ser feliç amb les persones del seu entorn, com amb
el pastor, l’Arnau i el nen.
Però a mesura que la història avança
es va donant compte que no podrà ser així, perquè el seu marit es passa tot el
dia gandulejant, sense fer res i jugant al poble. En Matías és un personatge
pla, al principi i al final és un gandul que no aprofita la vida, tot i que fa
una mica d’evolució cap a pitjor, gràcies a l’Ànima. La protagonista tampoc pot
recolzar-se amb l’Arnau, ja que el va rebutjar per estar casada. Llavors està
en solitud davant la muntanya. La vida per a ella es converteix en una de dura
i feixuga on no hi cap la felicitat.
Però el pastor Gaietà la guia i
l’ajuda amb la seva saviesa a fer front als reptes i a la realitat adversa
mitjançant les caminades per la muntanya i les llegendes que explica. Durant
aquest temps és feliç amb el pastor i en Baldiret, i acaba apreciant la muntanya.
Fins i tot s’enamora del pastor.
Tota aquesta bona actitud de la Mila
s’acaba quan el pastor mor. És en aquest moment quan no té a ningú amb qui
recolzar-se i es troba en solitud més profunda. A això s’hi afegeix que en Matías
és proper a l’Ànima, que és la cosa més ruïna de la muntanya, i que a més la
Mila creu responsable de la mort del pastor. El fet determinant és la violació
de l’Ànima. Allà té l’experiència més cruenta de la seva vida, mentre el seu
marit no estava allà per protegir-la, ni tampoc el difunt pastor. És en aquest
punt quan decideix abandonar la muntanya, ja que no li queda res pel que viure
a l’ermita. Finalment se’n va en la més plena i absoluta solitud.
La simbologia de la muntanya
A simple vista la muntanya és el lloc
on transcorre l’acció, però Víctor Català va més enllà. Des de temps remots les
muntanyes han tingut connotacions místiques, màgiques o religioses donada la
seva alçària, com ara el mont Olimp dels grecs o la muntanya de Montserrat. La
muntanya de Solitud adquireix una
espiritualitat que li dota d’una personalitat i un caràcter humans. De vegades
és independent als personatges i a l’acció, per exemple és la muntanya la que
fa que a la Mila li costi pujar-la. Tot i que normalment va lligada a l’estat
d’ànim del pastor o de la Mila o també al que hagi passat en la narració. En
diferents punts de la història la muntanya es veu com un lloc ple de vida, llibertat
i felicitat, com quan la Mila hi puja amb el pastor i és feliç de nou, o bé com
un lloc agrest, ferotge i solitari, com passa quan mor el pastor.
D’altra banda, la muntanya serveix
per fer que els protagonistes puguin esvair-se i reflexionar. Ho podem veure
amb la Mila, que hi duu a terme un procés d’autoconeixement o també quan el
pastor la porta al cim per parlar amb ella.
Conclusió
Solitud és una obra insígnia del modernisme
català escrita per Víctor Català. On es narra la història de la Mila, una
ermitana que lluita per sobreviure entre la solitud de la muntanya, amb l’ajuda
d’un pastor i malgrat l’actitud del seu marit i d’una criatura ferotge que
habita en aquest paisatge, el qual adquireix una personalitat pròpia.
Opinió personal
Solitud és una
obra que no m’ha agradat molt, principalment perquè és una temàtica que no
m’entusiasma especialment. A més té un ritme molt lent i la història s’entreté
en fets i pensaments banals que no són molt rellevants ni interessants. Tot i
això, després d’estudiar el llibre, es troba el significat més amagat i profund
de la lectura i la fa més interessant.
Webgrafia
Llocs web d’on s’ha extret la
informació sobre les parts treballades:
Noucentisme:
Biografia:
Modernisme:
Simbolisme:
Costumisme:
Argument capítols:
Personatges i
simbologia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada