“Ara mateix” – Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol és l’escriptor d’aquest poema, que es troba al llibre
“L’àmbit de tots els àmbits”. Va néixer a Roda de Ter, el 19 de Març del 1929 i
va morir a Vic el 11 de Novembre del 2003. Va ser escriptor, traductor i el
poeta que va vendre més dels anys setanta escrivint poesia social.
Va estudiar a l’escola fins als 14 anys quan va començar a treballar en una
fàbrica. Als 15 anys va publicar els primers versos en una revista social. Al
1946 va començar amb l’escriptura catalana i va deixar d’escriure en castellà.
Va patir tuberculosi pulmonar, desprès d’un any de descans va tornar a escriure
i va començar a escriure poesia social. Al 1953 es va presentar al Premi Óssa
Menor i el va guanyar amb el llibre “Paraules al Vent”. Es va casar i va tindre
una filla. Al 1969 va patir una esclerosis múltiple. Al 1979 va ser nominat al
Premi Cartes Ribes de Poema amb “Vint-i-set poemes”.
El poema tracta el tema de l’orgull a la pròpia terra, i de reivindicar la
nacionalitat i la llibertat col·lectiva del poble. Això es pot veure quan parla
de la història i del territori, en aquest cas Catalunya. També tracta de l’amor
a la cultura, llengua i tradició pròpies. Al primer vers ens diu que no hem de
mirar al passat lamentant-nos, enyorant o sentint-se melancòlics per evitar
parlar d’aquesta qüestió. El poema parla de que encara que siguem una nació
petita hem de mostrar qui som a tothom, com diu al desè vers. En el moment en
que diu que cadascú es vesteixi com li plagui, vol dir que tothom, en el seu
àmbit particular, aporti un gra de sorra a aquesta lluita. Finalment, en
l’últim vers, el més important, ens recorda que encara no està tot acabat i que
es poden aconseguir moltes coses amb la voluntat de la gent, perquè tot està
per fer i tot és possible.
El poema “Ara Mateix” està compost per 13 versos decasíl·labs i lliures en
1 estrofa. Els versos que el componen són d’art major.
Martí i Pol publica aquests versos l’any 1981, és a dir, en plena transició
espanyola cap a la democràcia. L’autor es troba entre els sectors catalanistes
que reivindiquen el reconeixement de les nacionalitats històriques i la creació
d’un estat descentralitzat, que més endavant desembocaria en l’Estat de les
autonomies. Per això escriu el poema tan relacionat amb aquest tema. En el
mateix any es duu a terme l’intent de cop d’estat del 23-F i després, Calvo
Sotelo pren possessió de la presidència del govern espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada