És possible deixar de ser humà a causa de la tecnologia?

L’ésser humà és resultat, com tots els éssers vius, de l’evolució. Però en aquests moments és possible divisar un futur on l’home se salti les lleis de Darwin i pugui triar ell mateix la seva pròpia evolució. No serà la selecció natural, sinó la nostra voluntat; però també la nostra responsabilitat. I sí, és possible deixar de ser humans a causa de la tecnologia. S’iniciarà una nova era on la humanitat jugarà a ser Déu o la mare natura. Serà millor o pitjor? No ho sabem. Però sí sabem que serà diferent, molt diferent.

Per saber si podem deixar de ser humans, primer hauríem de saber què és ser humà. Una de les coses que ens diferencia de la resta d’espècies és la curiositat, el mirar més enllà, el voler saber. Amb l’ajuda de la tecnologia podem arribar a uns nivells de coneixement inversemblants. És possible arribar a saber-ho tot? Segurament no, però, i si aquest home tecnològicament avançat deixa de tenir curiositat? Llavors una característica clau de la humanitat es destruiria. Potser perd la curiositat perquè la tecnologia l’ha fet monòton, perquè aquest humà ha de fer una funció i res més.

Després de dinamitar les lleis de la naturalesa, d’obviar l’evolució biològica i donar pas a l’evolució biotecnològica, l’ésser humà pot arribar a la perfecció. És a dir, utilitzant les noves tecnologies podem arribar a ser immortals, infinitament intel·ligents, arribar fins i tot a la bondat absoluta i adquirir aquelles característiques que té la perfecció. Aquest ésser humà -o no- perfecte pot tenir una conseqüència tan important com la caiguda total i absoluta de la religió i la idea de Déu. El concepte de Déu és determinant per a la identitat humana. L’home, des que va començar a ser tal, va començar a creure en entitats i éssers superiors per tal de satisfer la curiositat esmentada anteriorment. Descartes deia que la nostra concepció de perfecció ha de venir d’un ésser perfecte: Déu. Però, i si l’humà evoluciona cap a la perfecció? En aquest supòsit, la religió deixaria de tenir sentit.

D’altra banda, la religió i Déu es donen perquè la mort després de la vida tingui algun sentit. Així, doncs, si irònicament “matem la mort”, és a dir, l’eradiquem, aquests conceptes metafísics deixen de tenir sentit. I és que amb l’evolució de la genètica i la tecnologia podem arribar a ser immortals. La religió explica què hi ha després de la mort, però, i si no hi ha mort? No hi ha religió.

Si viatgem encara més enllà i ens deixem emportar pel vent de la imaginació, podem especular que aquests Déus tradicionals seran substituïts per una entitat suprema creada pels humans o almenys dels éssers que siguem, o bé per les mateixes màquines o éssers tecnològics. Això passarà segurament en el moment que s’arribi a la singularitat tecnològica, un punt segurament de no retorn, on els experts asseguren que la capacitat de processar informació de les màquines sigui total, seguint el creixement exponencial que vivim. Quan això passi, és possible que s’elabori una entitat superior, omnipotent, omnipresent, perfecte i amb les qualitats de les divinitats tradicionals.

Una altra perspectiva d’enfocar aquesta qüestió és des de l’ànima, les emocions i els sentiments. Serà possible mantenir aquelles característiques tan humanes en el “nou ésser” que vindrà? En aquesta nova societat té cabuda l’empatia entre els éssers que vindran? És molt possible que la tecnologia deixi de banda aquests sentiments i emocions, no només els bons, sinó també els dolents.

En aquest nou món, hi pot haver molt importants canvis pel que fa a la política i a la societat. Com grans pensadors van dictaminar, l’ésser humà és social per naturalesa, per tant, si s’elimina la interacció social entre humans, s’elimina la identitat humana també. Com seria possible eliminar la socialització humana? Doncs mitjançant multitud d’intermediaris tecnològics. Avui dia tenim una petita mostra del que pot arribar a passar en un futur no massa llunyà.

Lligat a la societat va la política, que estudia com regular-la. El problema principal serà la llibertat. Una qualitat essencial de l’humà és aquest concepte. En el món que està per venir, els éssers millorats tecnològicament o les grans màquines del futur podrien portar a terme polítiques de dominació simplement per ser superiors.

En conclusió, l’humà pot deixar de ser-ho en el futur, però només si nosaltres no ens hi oposem. Si la humanitat ho decideix, podem utilitzar les noves tecnologies per ser més humans. L’elecció és nostra.